Caravana de migrants i denúncia

¿Com s’ha d’entendre la marxa de migrants hondurenysmigrants hondurenys a què, des d’uns dies, se’ls estan afegint guatemalencs, salvadorencs i nicaragüencs? ¿Què passa alspaïsos empobrits de l’Amèrica Central perquè es produeixin aquest tipus de fenòmens fins ara mai vistos? No és fàcil respondre a les dues preguntes. Però la resposta està relacionada amb l’existènciad’economies incapaces de créixer, una desigualtat altíssima, uns règims amb derives autoritàries i, sobretot, una societat que pateix una severa metàstasi provocada per la violència lligada al trànsit de persones,d’estupefaents  i al’extorsió. No és casual, en aquest context, que avui els joves dels esmentats països visquin la migració com la seva opció més atractiva –i de vegades com l’única– per portar una vida digna.

El país més violent del món sense guerra declarada 

Una dada molt rellevant és que la violència que avui impera al Salvador, Guatemala i Hondures (l’anomenat Triangle Nord) és més intensa que la que van viure els mateixos països en plena crisi bèl·lica dels anys 80. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, Hondures és avui el país sense guerra declarada més violent del món, que segueixen de prop Guatemala i el Salvador. En aquest paisatge, la inoperància de l’Estat i la violència de les ‘maras’ (colles llatines nascudes als 80 als barris de Los Angeles i que després van ser deportades a l’Amèrica Central als anys 90) tenen una gran responsabilitat.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Però la caravana dels migrants presenta una cosa nova: fins ara la migració era una opció solitària i individual, bàsicament clandestina. El fet que en aquests dies s’hagi convertit en una manifestació col·lectiva suposa, per primera vegada, una denúncia política que increpa tota la societat: la d’origen, la de trànsit, la d’arribada, i a tots nosaltres.

Un bon amic que treballa en un centre d’investigació a Tapachula –una de les ciutats mexicanes per les quals transita la caravana– ha assenyalat que el que està passant no té cap precedent. Si bé el pas de persones migrants centreamericanes per Mèxic és un fet que té lloc des de fa molts anys, mai s’havia vist un esdeveniment d’aquesta magnitud en què milers de persones estan intentant de manera desesperada travessar la frontera amb la finalitat de buscar protecció. No hi ha dubte –m’explica– que l’origen de la caravana de migrants respon a un context de violència i pobresa generalitzada en què les condicions mínimes de vida digna i respecte als drets humans no han sigut garantides. Es tracta, sens dubte, d’un desplaçament forçat. Per entendre una mica més aquest fenomen recomano la pel·lícula del director Luis Mandoki titulada 'La vida precoz y breve de Sabina Ribas', en què es relata la violència que pateixen els migrants hondurenys a la frontera entre Guatemala i Mèxic, i de la qual són còmplices les ‘maras’, les autoritats civils i policials d’aquests països, i també la DEA nord-americana.