EL LABERINT DE L'INDEPENDENTISME
Organismes altisonants
zentauroepp45575974 torra181023121534
Eva Granados, la portaveu socialista al Parlament, va expressar ahir amb ironia el que molts ciutadans comencen a pensar: “És urgent un Comissionat de Croquis Republicans per entendre l’entramat de consells de repúbliques, fòrums constituents, assemblees d’electes...".
A l’octubre hem vist dues coses. Una, que Junqueras des de Lledoners llançava un missatge arriscat però concret: el vot d’ERC als Pressupostos només serà possible si abans el Govern de Sánchez fa un gest amb els presos. És posar el PSOE uns deures molt difícils, atesa l’actitud de la fiscalia del Suprem i la composició de la sala penal del tribunal. Sí, és una exigència radical, però si se sap modular i acaba en pacte es desbloquejarien els Pressupostos i es podria consolidar una mica la majoria negativa del no a Rajoy. És difícil que Pedro Sánchez pugui quadrar el cercle, però com a mínim és una oferta concreta que parteix de la realitat.
Per altra banda, JxCat, comandada per Puigdemont i Josep Costa, el vicepresident del Parlament, ha preferit que l’independentisme perdés la seva majoria parlamentària que quatre diputats de JxCat (Puigdemont, Rull, Turull i Sànchez) renunciessin provisionalment a l’acta perquè la seva delegació de vot pogués ser vàlida. En una actitud gairebé suïcida, la rebel·lió estèril davant del Suprem –i el desig de posar ERC en un compromís– han pesat més que mantenir la majoria.
En el laberint de difícil sortida en el qual l’independentisme es va posar fa un any amb la DUI, Junqueras fa una aposta una mica maximalista, aconsegueix certa complicitat de Pablo Iglesias i obliga Pedro Sánchez a haver de valorar la resposta, mentre que Puigdemont segueix en el somieig que el president legítim de Catalunya és a Brussel·les i crea el Consell de la República, que no se sap quines funcions ni operativitat tindrà. En especial, tenint en compte que en el Govern ja hi ha un conseller de Relacions Exteriors.
¿Es tracta d’amagar la impotència –a l’espera de la sentència del Suprem– creant organismes altisonants sense dotació pressupostària per satisfer el sector més creient de l’independentisme? Això sembla, perquè ahir mateix el president Torra va presentar a Barcelona el consell assessor del fòrum per al debat constituent. Ningú s’ha assabentat del que es pretén, excepte que el presidirà Lluís Llach, que, amb bon sentit, va dir que no es tractava de fer una constitució per a Catalunya, que això és per més endavant, sinó de repensar el que ha de ser el país a llarg termini. Si Mas al gener del 2016, per salvar el bloqueig de la CUP, hagués proposat com a president el cantautor, potser el procés hauria sigut gestionat, sense renunciar als tiquets per viatjar a Ítaca, amb més seny.
Al secessionisme li costa sortir del laberint en el qual es va endinsar el 27-O quan ja sabia que anava a perdre. Potser només per no atrevir-se a reconèixer que la independència, que havia dit que ja es tocava amb els dits, era almenys a curt termini una promesa tan arriscada que vorejava la falsedat.
