UN CRIM D'ESTAT
El president turc va prometre explicar“tota la veritat”sobre l’assassinat de Khashoggi, però la seva compareixença davant el Parlament turc ha quedat en foc d’encenalls. Lluny de revelar tota la informació de la que disposa, Erdogan sembla més interessat en filtrar-la gota a gota per continuar mantenint l’atenció mediàtica i, així, aconseguir més rèdits del rei Salman i del seu principal protector en l’esfera internacional: Donald Trump. No per casualitat, el president nord-americà va enviar a la directora de la CIA, Gina Haspel, a negociar amb el mandatari turc per evitar que assenyalés directament el príncep hereuMohamed bin Salman,cosa que sembla haver aconseguit almenys de moment.
Més enllà de considerar que es tracta d’“un assassinat brutal” i de reclamar “una investigació independent” perquè els assassinats retin comptes davant de les autoritats turques, Erdogan poc o gens ha aportat al que ja es coneix. La compareixença parlamentària ha vingut acompanyada de noves filtracions als mitjans de comunicació pròxims al govern turc. Les més recents apunten que l’esquadró de la mort, integrat per membres dels serveis de seguretat i intel·ligència, va contactar fins en quatre ocasions amb l’oficina del Mohamed bin Salman des del consolat saudita. No només això: Saud al-Qahtani, el seu principal conseller, va interrogar en persona el periodista via Skype, i va ordenar als assassins: “Porteu-me el cap d’aquest gos”. Una bomba de rellotgeria que col·locaria en una posició extremadament delicada l’actual home fort del país, atès que el rei Salman, que pateix alzheimer, ha anat delegant bona part de les seves responsabilitats en el seu fill predilecte.
Dos grans blocs
Notícies relacionadesDiuen que la venjança se serveix freda i Erdogan sembla estar aprofitant el cas Khashoggi per recuperar part del terreny perdut els últims anys, en què els desacords entre Turquia i l’Aràbia Saudita han sigut notables. Mentre que Ankara va veure a la primavera àrab una oportunitat per augmentar el seu pes específic al món àrab a través del seu patrocini dels Germans Musulmans, Riad va interpretar que les mobilitzacions populars representaven una amenaça existencial. Des d’aleshores es van conformar dos grans blocs a la regió: el turc-qatarià, favorable a l’arribada dels islamistes moderats al poder, i el saudita-emiratí, partidari de mantenir l’statu quo i preservar tant sí com no els dirigents autoritaris.
Des d’aleshores, Turquia i l’Aràbia Saudita entaulen un pols soterrat per l’hegemonia regional. Els dos països intenten expandir la seva òrbita d’influència mitjançant l’exportació de la seva particular interpretació de l’islam. El primer, defensant un islam polític compatible amb la modernitat i que aposta per les vies democràtiques per arribar al poder; el segon, promovent un islam rigorista totalment refractari a les eleccions i reticent a garantir les llibertats públiques. Aquest mar de fons és clau per comprendre les turbulències que agiten el ‘cas Khashoggi’.
