L'armilla de Rato

Texans, la camisa per fora i una molt madrilenya armilla embuatada. Amb un 'casual wear' infreqüent en ell, tan aficionat a les corbates del nus ample i els colls emmidonats, Rodrigo Rato ha baixat del cel dels intocables al purgatori delscorruptes,amb parada i fonda a Soto del Real.Ni rastre de l’arrogància de les seves compareixences parlamentàries. Tampoc de les proclames d’innocència davant del tribunal que el va jutjar. Tot el contrari, qui tot ho va poder i a qui tot se li va consentir ha descobert a la fi les virtuts de la humilitat: "Accepto les meves obligacions amb la societat i assumeixo els errors que hagi comès. Demano perdó a la societat i a aquelles persones que s’hagin pogut sentir decebudes".

Rato no acaba entre reixes per l’enfonsament de BankiaBankia, el cost del qual per al contribuent pot acabar ascendint a 55.000 milions d’euros, sinó per emparar i incórrer en la cobdícia: sota la seva presidència es van evaporar 15 milions en despeses particulars endossades a les 'targetes black' per diferents directius de l’entitat. En el seu cas, entre vols, hotels, begudes alcohòliques i reintegraments en caixers, l’alçament es va acostar als 100.000 euros.

La informal armilla de Rato i el seu 'look' informal a les portes de la presó il·lustren el naufragi d’un tòtem de la dreta espanyola i d’una manera de fer política. La incestuosa relació entre la gestió pública i els negocis privats, les privatitzacions de les empreses públiques a favor dels de sempre, el capitalisme dels amiguets.

LA MÀ A LA CAIXA

Notícies relacionades

Rodrigo Rato ingressa a la presó de Soto del Real

Rodrigo Rato demana a l'Audiència Nacional que suspengui temporalment la seva entrada a la presó

L’artífex del 'miracle econòmic' de l’aznarato. L’únic espanyol que ha dirigit el Fons Monetari Internacional. El mag de les finances a qui Mariano Rajoy –amb el plàcet del PSOE– va confiar la tasca de reflotar primer Caixa Madrid i després les putrefactes caixes valencianes. Tot això i moltes més coses va arribar a ser Rato, fins que vam saber que alhora movia la seva secreta fortuna per paradisos fiscals i ficava la mà a la caixa.

No ens preguntem per què Rato és entre reixes. Preguntem-nos com Espanya va posicionar a les més altes responsabilitats algú com ell.