Tensió a la campanya electoral
Llançaflames verbals
En els últims anys s'han anat succeint als EUA atemptats des de l'extrema dreta supremacista blanca atiada per declaracions de polítics
zentauroepp45614034 local and federal authorities remove a suspicious package fo181025214323 /
Des de la seva arribada a la Casa Blanca –per ser exactes, des de molt abans– Donald Trump ha insultat i acusat reiteradament de tots els mals a la CNN i alsdemòcrates, en particular als Clinton i a Obama. Casualment, aquesta cadena de televisió i diversos prominents polítics demòcrates, a més dels citats, han rebut paquets bomba que per fortuna no han causat danys personals. ¿Relació de causa-efecte? Les investigacions ho diran. El cert és que la campanya electoral per a les eleccions de meitat de mandat el dia 6 de novembreque ve es desenvolupa en un climad’enfrontament màxim, de violència verbal i assetjament que neix de la mateixa Casa Blanca.
Tot li serveix a Trump. I com a expert que és en l’art d’encantament li ha donat la volta a la qüestió dient que són els demòcrates que atien la conducta violenta. El president està deslligant tots els dimonis verbals, mentre més simplistes, millor. Per exemple, la caravana d’hondurenys que es dirigeix cap al nord és “un assalt” als EUA i els qui a Hondures ho han abandonat tot, és a dir, res, perquè res han tingut ni res tenen, són “gent molt dolenta”. Aquest és el nivell.
Sota la bandera del patriotisme
Un encert sí que ha tingut el president sobre els paquets bomba. Va qualificar les accions de terrorisme, però tot seguit la Casa Blanca va desvariejar al cridar criminals i “desconeguts del Pròxim Orient” a aquells centreamericans. I aquesta és la qüestió. Els atemptats de l’11-S van aconseguir identificar terrorisme amb el món àrab obviant que als EUA s’ha donat i es dona un terrorisme de matriu pròpia coincident amb el supremacisme blanc.
El cop de l’11-S va ser tan gros i l’atac tan extern que ningú va recordar que sis anys abans Timothy McVeigh i el seu còmplice Terry Nichols havien atemptat amb un camió bomba contra un edifici federal a Oklahoma City, capital de l’estat d’aquest nom, causant la mort de 168 persones entre les quals hi havia 19 nens, i fent malbé més de 300 edificis en un radi de diverses illes. El terrorista, un jove blanc, veterà de la guerra del Golf (1990-1991) i simpatitzant de milícies paramilitars que amb prou feines amaguen el seu supremacisme sota la bandera del patriotisme, odiava tot el que representava l’estat federal per considerar-lo una imposició tirànica.
McVeigh no era l’únic en oposar-se a l’estat federal, que és la base sobre la qual s’assenta la grandesa d’aquell país que es diu precisament els Estats Units i la màxima del qual representació és el Govern de Washington. En el partit republicà el corrent antifederalista i contra l’elit de la capital va desembocar en el Tea Party fa una dècada, un moviment que avui ha sigut engolit i augmentat pel trumpisme.
En els últims anys s’han anat succeint atemptats des de l’extrema dreta supremacista blanca contra esglésies africanes, temples sikhs, clíniques on es practica l’avortament o polítics demòcrates. Que la majoria d’aquests atemptats es produïssin per armes de foc en un país on aquestes circulen lliurement i els tirotejos són freqüents dilueix la qualificació d’actes terroristes. Però això és el que són, terrorisme atiat pels llançaflames verbals.
