Una moratòria per a la mobilitat

Manifestació delstaxistes  madrilenys recolzant aquest dijous davant del Parlament la modificació de la llei d’ordenació del transport terrestre (LOTT)llei d’ordenació del transport terrestre (LOTT). Oferta de carreres gratuïtes fa uns dies protagonitzades pelsVTC  (vehicles turisme amb conductor). Durs enfrontaments, vaga salvatge a l’estiu i crema de vehicles aplicatius per part dels taxistes. Amenaça d’inseguretat jurídica i d’indemnitzacions mil milionàries. Totes les administracions implicades, desbordades pel tema. Aquests són alguns dels esdeveniments que emmarquen el conflicte entre dos models de negocis, un d’antic i un altre de nou. En el rerefons, la imperícia de l’Administració estatal per avançar-se a un tema conegut. Aquí el Govern de llavors es va assabentar que hi havia un problema quan els contendents estaven arribant a les mans.

El buit legal a Espanya va facilitar la proliferació de llicències de VTC entre el 2009 i el 2015. La falta de desenvolupament legislatiu durant aquest període crucial va exasperar els taxistes, que veien com d’altres arribaven a competir en el mateix mercat en millors condicions (jurídiques i fiscals). I, sobretot, que el servei entrant era més barat, més ràpid, més transparent i més ben valorat pels clients que el seu.

Quatre anys

Hi haurà moratòria de quatre anys. Es modifica la LOTT i es traspassen les competències a les comunitats autònomes perquè decideixin la proporció de VTC respecte al global de taxistes. Per fi, a Madrid s’adonen, gairebé una dècada després, que des del’àmbit autonòmic i local resulta més fàcil gestionar les llicències de taxistes i de VTC.

Notícies relacionades

El Govern permet limitar els VTC i d'aquí a 4 anys anul·lar-los

Les VTC acusen el Govern d'haver cedit al «xantatge del taxi»

La moratòria fins al 2022, ¿és suficient? Quatre són els objectius del decret: que el taxi s’adapti al nou entorn competitiu i es modernitzi; que els VTC amortitzin les fortes inversions realitzades per entrar al mercat; que les administracions no es vegin abocades a pagar indemnitzacions milionàries, i que al finalitzar aquest període, els ajuntaments tinguin els mans lliures per revocar o no les llicències de VTC.

Quatre anys sembla poc temps per resoldre definitivament la mobilitat urbana. Sobretot, quan el taxi s’entrecreua amb l’avenç definitiu del cotxe elèctric i autònom. Amb les exigències de sostenibilitat. Amb l’habitabilitat i convivència de propis i turistes. I amb les diferents formesd’economia col·laborativa que impulsen els consumidors a compartir el que és aliè. En aquest nou escenari, no resultarà fàcil modernitzar el servei ofert pels65.000 taxistes que veuen amenaçat el seu futur; caldrà, per exemple, aplicar plans de sortida dignes per als que van adquirir la llicència obligatòria, que ara valdrà molt menys. Ni tampoc resultarà fàcil que els VTC, en aquestes condicions restrictives, amortitzin les inversions realitzades. Ni tampoc que els tribunals deixin d’imposar multes a les administracions. Però quatre anys són més que suficients per començar a tractar el tema entre tots els agents, perquè la solució no és que hi hagi menys VTC, sinó millorar el servei de mobilitat a millor preu.