Passió investigadora

Del 5 al 7 d’octubre va tenir lloc a Viladecans la final de la 19a edició del concurs de Ciència en Acció (http://cienciaenaccion.org/), una organització amb la finalitat d’acostar la ciència i la tecnologia al gran públic i trobar idees innovadores que mostrin la seva importància per al progrés de la societat.

Sorgida l’any 2000 gràcies a una convocatòria del CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), avui compta amb el recolzamentd’organismes d’investigació europeus com ESA (European Space Agency), ESRF (European Synchrotron Radiation Facility, on he realitzat gran part de la meva carrera investigadora) o European XFEL (X-ray Free Electron Laser), així com de les societats espanyoles de matemàtiques, química, física, astronomia, bioquímica i astronomia. Organitzada inicialment en capitals de província, el 2015 es va fer càrrec de la seva organització l’ajuntament de Viladecans; el 2016 el d’Algesires, i el 2017 els d’Ermua i Eibar; des del 2007 està oberta a tots els països de parla hispana i portuguesa. En l’edició d’aquest any s’han presentat 324 projectes de 10 països.

Un grup de cinc professores i un tècnic de laboratori de la Universitat de Sevilla érem finalistes en la modalitat ‘Posada en Escena’ amb la nostra obra ‘Científiques, passat present i futur’ (http://institucional.us.es/cientificas/), cosa que ens va donar l’oportunitat de compartir l’entusiasme per la divulgació científica de la resta dels finalistes, més d’un centenar de persones. Entre ells hi havia una nombrosa representació de professors de primària i secundària que acudien amb els seus alumnes d’edats que incloïen des de preescolar fins a batxillerat. L’únic recolzament institucional de molts d’ells era el seu propi entusiasme i les seves ganes de transmetre la passió per la ciència. El més sofisticat de la trobada van ser els drons que sobrevolaven l’entrada i es van encarregar de fer la foto de grup als finalistes, però el millor va ser la varietat i qualitat dels projectes que desenvolupaven idees grans o petites de forma imaginativa, amb emoció i passió.

Després de la presentació dels treballs durant els dos primers dies, va arribar el moment culminant amb la cerimònia d’entrega de premis, durant la qual les més de 800 persones que omplíem el teatre municipal de Viladecans vam escoltar la lectura de les actes en un silenci gairebé religiós, trencat només per crits de joia quan s’anaven fent públics els noms dels grups premiats. Tots tenim al cap escenes semblants per haver-les vist 1.000 vegades en les cerimònies d’entrega dels Oscar o els Goya, però és molt diferent viure-les. I sobretot, per a mi va ser una experiència nova sentir la passió que pot despertar la ciència, una activitat que jo trobo fascinant, però que no vaig creure que pogués emocionar les masses (800 persones no és encara una “massa”, però s’hi va apropant).

Tot i que els premis han estat molt repartits entre els concursants espanyols i forans, els centres educatius del municipi d’Algesires han arrasat amb set primers premis i cinc mencions d’honor. Aquesta collita de premis s’entén millor tenint en compte l’elevat nombre de participants d’aquesta ciutat, que va fer que es trobessin entre els finalistes 16 projectes, 15 professors i nou centres, que van ser acomiadats solemnement per l’alcalde de la ciutat abans de viatjar, a Viladecans. 

Sensibilitat dels governants

Les autoritats municipals d’Algesires i de Viladecans estan desenvolupant altres iniciatives per estimular l’interès per la ciència, la qual cosa ha servit per posar de manifest que, quan hi ha sensibilitat per part dels governants, la curiositat innata de grans i petits per entendre el món que ens envolta dona excel·lents fruits.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Espero que molts altres municipis segueixin el seu exemple, perquè el desenvolupament d’un poble no és complet fins que no es dota de cultura científica. Per desenvolupar-la comptem amb uns aliats excepcionals: els professors i professores d’ensenyament primari i secundari que, malgrat les limitacions de pressupost i el sovint escàs suport social, estan educant els nostres fills i transmetent-los, entre moltes altres coses, el seu amor per la ciència. Amb la seva feina, amb la dels professors universitaris i la dels divulgadors científics, i amb el recolzament dels responsables polítics, espero que en el futur la ciència ocupi al nostre país el lloc d’honor que els seus habitants mereixen.

PD: La nostra obra ‘Científiques’ va rebre el Primer Premi de ‘Posada en Escena’