El negoci del tirallet

Si ets mare, i dones el pit, i vols continuar-ho fent, i als quatre mesos, amb els nostres ridículs permisos per maternitat, t’has de reincorporar a la feina, segur que t’hauràs de comprar un tirallet. O això, o s’acaba la teta.

Moltes mares l’utilitzen perquè és l’única manera d’arreglar-nos-les, i també és pràctic, si has de sortir sense el nadó o per buidar-te els pits. No obstant, paradoxalment, qui surt guanyant amb el seu ús són les empreses. El tirallet ens aporta una falsa il·lusió de poder arribar a tot, de fer compatible la lactància materna amb la feina, però amaga el problema de fons: unes polítiques de treball injustes. La conciliació no consisteix a donar un tirallet a les mares, sinó a plantejar un canvi enl’organització del mercat laboral, millorar les condicions de feina i ampliar les baixes maternals. Ara que tant es parla d’augmentar els permisos dels pares –intransferibles– perquè arribin a les 16 setmanes, per igualar-los als de les mares, jo em pregunto, ¿per què no s’amplien també els nostres? ¿Encara que sigui per fer-los compatibles amb la lactància materna exclusiva, que l’Organització Mundial de la Salut recomana fins alssis mesos?

Notícies relacionades

Una jugadora d'handbol dona el pit en un partit: "Tant de bo serveixi per visibilitzar la maternitat en l'esport"

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

El tirallet és percebut com un mecanisme afavoridor de la lactància materna, però l’únic que permet és l’alimentació del nadó. Se separa la teta de la llet, i es promou la lactància al marge dels pits. El vincle entre la mare i la criatura desapareix, i només queda la llet com a aliment saludable. Però, beure llet materna amb biberó no és el mateix que beure-la de la teta. Ho apuntava una recent investigació publicada a la revista 'Pediatrics', el subministrament de llet materna mitjançant tirallet no té els mateixos beneficis per a la salut infantil que si el nadó mama directament del pit. La llet materna conté una varietatd’enzims i hormones, l’activitat dels quals pot disminuir en la mesura que és extreta i refrigerada, mentre els nounats aprenen a autoregular la ingesta d’aliments quan mamen, cosa que no passa quan se’ls dona el biberó, tot i que sigui amb llet materna. Amb el tirallet es defensa la llet de les mares, però no la lactància materna, i la dona passa a ser considerada un simple objecte de producció d’aliment.

Als Estats Units, on ni tan sols hi ha una baixa per maternitat, i les dones s’han de reincorporar a la feina poques setmanes després de donar a llum, el tirallet és un negoci pròsper. El 85% de les mares nord-americanes que donen de mamar l’han utilitzat almenys alguna vegada i el 25% ho fa de manera regular. La seva generalització en aquest país no té comparació amb cap altre. L’Amèrica del Nord és el continent amb un consummés gran, seguit, a més distància, d’Europa i l’Àsia-Pacífic. Tot i que en aquesta última regió és on es preveu el creixement més important en els pròxims anys, en particular alsmercats emergents de l’Índia i la Xina. I això pot indicar una tendència.