El model lingüístic
Desblindar la immersió
Un sistema educatiu amb una sola llengua vehicular pot rebre molts apel·latius, però no el de plurilingüe
zentauroepp45692001 leonard beard181030195130
Després d’una llarga i complicada gestació sota la batuta de l'aleshores conseller d’Ensenyament Ernest Maragall, el 2009 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei d’educació de Catalunya (LEC). En l’apartat lingüístic, un dels objectius principals de la LEC va ser "blindar" el sistema d’immersió. En aquell moment, ERC es va vantar públicament d’haver-hi contribuït amb les seves aclaridores esmenes. La LEC no només consagra el català com a llengua "vehicular i d’aprenentatge", sinó que disposa que totes les activitats educatives, el material didàctic i els llibres de text, així com les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum han de ser en català.
El legislador es va esforçar tant en blindar la immersió en català que es va oblidar per complet del plurilingüisme. La paraula, de fet, no apareix esmentada si una sola vegada en el text. L’única concessió al blindatge del català és que la LEC permet –sempre que el departament ho autoritzi– impartir "continguts curriculars" en una llengua estrangera. (Per al castellà, en canvi, no es preveu aquesta possibilitat.) El legislador tampoc va considerar oportú esmentar explícitament l’anglès, que queda acuradament ocult després del sintagma "llengua estrangera". I la "segona" llengua estrangera la va incloure més com a entelèquia que com a veritable desideràtum.
Qüestionament del sistema
Després de la LEC, les crides a "blindar" la immersió s’han anat repetint cada vegada que el sistema ha sigut qüestionat. Podem citar com a exemple la declaració de la junta de portaveus del Parlament el 8 de setembre del 2011, en què Jordi Turull (CiU), Miquel Iceta (PSC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Anna Simó (ERC) van afirmar que el Parlament acordava mantenir la immersió lingüística "de manera que la llengua catalana sigui la llengua d’ensenyament". O també la moció aprovada el 17 de juliol de 2012 amb els vots de tots els grups excepte el PP i Ciutadans, per mitjà de la qual el Parlament instava el Govern a presentar recurs contra les sentències de tribunals espanyols que "danyin" la immersió, es reafirmava en el model d’immersió lingüística en català i constatava "la necessitat de garantir la pervivència del model d’escola catalana i de règim lingüístic i d’immersió lingüística vigents i la necessitat de blindar-los, per tots els mitjans que el poble de Catalunya decideixi en exercici de la seva sobirania".
D’altra banda, diferents grups d’interès han convertit la defensa de la immersió gairebé en un modus vivendi. És especialment remarcable la posició adoptada per la històrica Plataforma per la Llengua i la sobrevinguda plataforma Som Escola, que al seu dia van elaborar un detallat 'Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l’escola catalana'.
És lògic que després de tant blindar la immersió i d’haver convertit la defensa de la immersió en un autèntic 'casus belli', desblindar-la costi de debò. Com s’ha dit, el document presentat pel conseller Bargalló el 23 d’octubre passat no diu res nou respecte al que ja s’està fent. Tot i que sigui alegal des del punt de vista de la LEC, fa anys que les instruccions que reben els centres escolars de Catalunya preveuen la possibilitat d’impartir continguts curriculars en castellà si les condicions de l’"entorn sociolingüístic" així ho aconsellen. (El document de Bargalló reconeix sense gaires voltes que hi ha contextos en què la mera assignatura de castellà no és suficient per aconseguir la mateixa fluïdesa oral en català que en castellà).
De fet, el document sencer presentat per Bargalló ja es va publicar l’abril d’aquest any, sense que l’article 155, per cert, fos obstacle per a això. El que és nou d’ara és presentar el mateix document en un teatre i exposar-lo al focus mediàtic. I el perill, naturalment, és que amb la llengua passi el mateix que amb el procés: així com el naufragi del procés es pot explicar en part com el resultat d’una carrera entre independentistes, el necessari plurilingüisme escolar pot fracassar en el marc d’una altra disputa per demostrar qui defensa més el català. El conseller Bargalló, que no és pròdig donant hora però no va trigar ni 24 hores a reunir-se amb la Plataforma per la Llengua, ja ha dit que el català "és i serà la llengua vehicular i això no ho toca ningú". Doncs que ho sàpiga: un sistema educatiu amb una sola llengua vehicular pot rebre molts apel·latius, però no és un sistema plurilingüe.
