Tornar a caminar

És una imatge impactant. És com tornar a la vida. Aprendre a caminar per primera vegada. És un miracle científic que si es consolida pot canviar la vida de diverses generacions. Un equip de l’Hospital Universitari i l’Escola Politècnica de Lausana, Suïssa, ha aconseguit fer caminar a tres pacients que tenien una lesió crònica a la medul·la espinal. Malaltia que els tenia postrats en una cadira de rodes. Encara caminen amb dificultat i necessiten l’ajuda d’armilles ancorades a una petita grua per mantenir-se drets. Però els tres han relatat que les seves extremitats han començat a respondre’lsdesprés de tant temps sense sentir res. Han començat a controlar certs moviments.

La clau del meravellós experiment està en l’estimulació elèctrica. Gairebé una vintena d’elèctrodes es col·loquen a la zona lumbar de la columna que activa la resta del cos. Si no fos per l’esforç dels investigadors en el seu estudi i pel dur entrenament de fisioteràpia dels pacientspodríem estar parlant de màgia. Les possibilitats de la tecnologia aplicades cada vegada més a la medicina ens permeten somiar amb situacions que fins ara eren impensables i pròpies de la ciència-ficció.

Fa poc una amiga metge em va mostrar la imatge d’un home que patia parkinson en estat molt avançat.Tot el seu cos tremolava sense control assegut en una cadira d’hospital als Estats Units. La prova a què va ser sotmès permetia veure’l intentant tocar-se el nas i agafar un got davant de l’atenta mirada de la seva família i el personal mèdic. En la primera temptativa no ho va aconseguir. Es donava manotades a la cara i feia cruixir el vas de plàstic que li havien donat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’escena de tristesa i frustració va canviar radicalment de to quan els facultatius van connectar els elèctrodes. El pacient estava llavors més estable, somrient i disposat a intentar-ho de nou. Fins a una desena de vegades va aconseguir tocar la punta del nas amb el seu propi dit sense sotracs i amb una precisió increïble. El moment més emocionant va arribar quan va intentar agafar el vas ple d’aigua. No va vessar ni una sola gota i fins i tot se'l va poder beure. Quan va acabar, el seu cos va començar a tremolar peròen aquest cas per l’emoció dels seus familiars, que ploraven i aplaudien fascinats amb aquest avenç neurològic.

A Espanya també tenim motius per estar orgullosos. L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla i l’Hospital Universitari de la Corunya han posat en marxa un estudi que, si tira endavant,permetrà tractar lesions medul·lars amb cèl·lules mare. Una Espanya de la qual ens hem de sentir orgullosos... una part del nostre país que hauríem de cuidar com un gran tresor. No cal marxar gaire lluny per trobar la màgia.