El ridícul del Poder Judicial

Només queda un mes perquè finalitzi el mandat de l’actual Consell General del Poder Judicial de fa cinc anys. El seu colofó serà un dels disbarats més grans i aberracions en la història judicial espanyola. Es tracta de la revisió pel mateix Tribunal Suprem (el president del qual és del Consell) d’una sentència dictada per aquest mateix alt tribunal sobre l’assumpte de qui ha de pagar en les hipoteques l’impost d’actes jurídics documentats, si el client o el banca.

És cert que hi havia sentències diverses, per aquest motiu el Tribunal Suprem havia de pronunciar-se i ho va fer a través d’una de les Seccions que integren la Sala Tercera (del Contenciós-Administratiu). Aquesta resolució va donar la raó al client del banc. Això va causar un moviment sísmic a la banca, acostumada a rebre favors dels poders públics. De fet, en temps de crisi financera, els únics que van tenir rescat amb diners públics pels seus deutes van ser els bancs i a costa de l’estrangulació dels ciutadans de classe mitjana i mitja baixa.

La reacció del sector bancari va ser immediata: fer que tot un president del Tribunal Suprem i del Consell del Poder Judicial parlés amb el president de la Sala III (que és president de totes les Seccions internes i que havia admès a tràmit amb la seva firma la demanda). Tot això, per intentar canviar la doctrina tan contrària als interessos dels banquers. Ho decidiran aquest dilluns.

És una cosa inaudita. No ha passat mai, això. La intromissió del president Carlos Lesmes i el seu amic Picazo és una malifeta per la influència de la totpoderosa banca. És una vergonya social i jurídicament trenca una cosa essencial que proclama la Constitució: la seguretat jurídica. No els importa gens ni mica i el fet de portar toga fa que es creguin que els fan immunes i sagrats, excepte altres que són justos i honestos (però silents).

Imatge perjudicada

Pretendre deixar sense efecte a posteriori el que pronuncia la sentència (dictada per unanimitat) pel Tribunal Suprem és una barbaritat i seria un gravíssim precedent. Podria el president de la Sala haver-la portat al Ple en lloc d’assignar-la a la Secció que porta els assumptes tributaris i que va ser la que va resoldre. Però no fer-ho mai després d’haver estat dictada. És un escàndol per als ciutadans i un disbarat jurídic que retorçant tecnicismes legals destrossa, com deia anteriorment, la seguretat jurídica i fa malbé per sempre la imatge del Tribunal Suprem.

No es pregunten mai gaires jutges ensuperbits amb la seva toga sacerdotal per què la imatge de l’Administració de Justícia és tan negativa en la societat. La resposta és que en bona mesura són ells mateixos qui destrossen el prestigi del que reresenten i, malgrat que hi hagi centenars de jutges honrats i treballadors, tot queda esquitxat per la vergonya que hi hagi una justícia per a uns, i una altra de diferent per a altres, els febles. I això ho pensa no només la immensa majoria dels ciutadans, sinó també nombrosos juristes que exercim i coneixem per dins l’Administració judicial.

Com està controlada pel poder i és submisa. La capacitat crítica no existeix entre ells, sinó que és substituït per un corporativisme salvatge que amaga (sempre sota la toga) una ideologia molt conservadora del sistema. A més, el fet de no tenir capacitat crítica pel que fa a determinades actuacions els garanteix tenir facilitats d’ascensos i per a això cal tenir molt silenci davant de les injustícies.

Notícies relacionades

Un Suprem molt dividit s'inclina per confirmar que pagui el banc

La petició de perdó de Lesmes causa malestar al Suprem

El mandat d’aquest Consell del Poder Judicial acaba en un mes i la passada setmana el Congrés va reformar el seu funcionament intern que havia comportat una semidemolició d’un òrgan per a la qual Carlos Lesmes ha actuat com un “rei sol”, aplicant l’anunciat per si mateix “el pal i la pastanaga”. Ha col·locat per a gairebé tots els llocs jutges conservadors, actuant com un rodet i manejant una feble oposició interna d’uns quants pseudoprogres a base de caramels en el qual han entrat gairebé tots els consellers a base d’interessos personals que després pagaven.

El nou Consell, a partir de desembre, començarà amb noves i millors regles internes de funcionament. Rep un llistó molt baix. Però els auguris que s’anuncien evoquen vells vicis amb un repartiment (ells s’ho cuinen, ells s’ho mengen) exclusiu entre els de sempre, PSOE (en el Govern gràcies a altres recolzaments i amb només 85 diputats) i el partit de l’oposició PP, la qual cosa seria molt negativa per falta de pluralisme.