Salari mínim i compromís patronal

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va recuperar i va actualitzar la setmana passada un informe de la seva entitat publicat a començaments del 2017 en què s’analitzaven els possibles “efectes sobre l’ocupació i els salaris” de la pujada del 8% del salari mínim interprofessional (SMI) aprovada per a aquell any després d’un acord entre el PP i el PSOE. El pacte incloïa arribar als 950 euros mensuals l’1 de gener del 2020. Ara, PSOE i Podem han acordat avançar els augments i situar l’SMI en 900 euros mensuals el pròxim 2019. I aquesta vegada la reacció de la patronal i del mateix PP ha sigut molt crítica. Només els han faltat les advertències del dirigent del Banc d’Espanya, que, basant-se en aquest informe del 2017 va assegurar que milers de llocs de treball corrien perill si no es renovava per l’increment de costos. Tot i que el mateix Hernández de Cos va reconèixer, com ja deia l’informe del Banc, que “l’evidència empírica disponible sobre els efectes de les pujades de l’SMI no és concloent”.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per si serveix per al debat, el 2017, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’any dels possibles efectes negatius sobre l’ús de la pujada del 8% del SMI, es va tancar amb 490.300 llocs de treball més que un any abans; la taxa d’ocupació va pujar 1,1 punts i la taxa d’atur va baixar 2,09 punts fins a situar-se en el 16,55%; i, per edat, la reducció anual es va produir en tots els grups. L’informe citat pel Banc d’Espanya calculava els possibles efectes negatius d’una pujada de l’SMI sobre l’ocupació basant-se en el nombre de llocs de treball a l’any en curs que estaven remunerats per sota del que correspondria a l’SMI del pròxim, i apuntava que podrien trobar-se a l’any següent amb què mantindrien la seva ocupació amb més sou, o bé perdrien la feina. Segons aquesta fórmula, com més pugi l’SMI, més possibilitats hi ha d’augmentar les pèrdues d’ocupació. Tot i que sembla que no es tenia gaire en compte que amb menys treballadors,  difícilment es podria mantenir el mateix nivell de producció.

D’altra banda, els que ara s’escandalitzen o veuen tan perillosa la pujada de l’SMI no es van posar la mans al cap quan, a començaments de juliol d’aquest any, la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT van firmar un acord salarial per al període 2018-2020, que incloïa el compromís d’arribar progressivament a un salari mínim pactat per conveni de 14.000 euros any al final. És a dir, 1.000 euros al mes amb 14 pagues, cosa que suposaria que el 2019 hauria de superar amb escreix els 900 euros. El pacte PSOE-Podem reforça aquest acord social. I les reticències que ara surten a la llum semblen evidenciar que el compromís patronal havia de ser molt més simbòlic que real. Val la pena remetre’s de nou a l’informe original del Banc d’Espanya en què es recalcava, també, que l’objectiu principal de l’existència d’un salari mínim és “contribuir a l’equitat social”.