Defensar la llibertat d'expressió

La justificació que va donar Dani Mateo després de les crítiques que va rebre el seu esquetx a 'L’intermedi' 'L’intermedi'donen la mesura de la transcendència de l’humor quan intenta transmetre un missatge i, en certa manera, és la constatació d’uns temps en què la nostra societat es planteja els límits de la llibertat d’expressió, especialment quan es refereix a assumptes polítics. L’humorista va voler “demostrar que, quan els ànims estan molt caldejats, les banderes es tornen més importants que les persones, i això és perillós". Efectivament, el fet de mocar-se amb la bandera espanyola, després d’haver proposat el prospecte de Frenadol com "el text que realment crea consens", ha generat una allau de crítiques, amenaces personals i anuncis de retirada de contractes publicitaris que ens parlen sobretot d’una crispació innecessària en uns moments en què el diàleg és capital.

Països amb una llarga tradició democràtica com els Estats Units o la Gran Bretanya no contemplen la injúria o fins i tot la crema de la bandera com a delicte, perquè la llibertat d’expressió és un dret que ha d’estar per sobre dels símbols, amb respecte envers les persones. Les recents notícies sobre el cas Valtònyccas Valtònyc, més enllà de compartir o no les seves lletres, també ens informen del despropòsit de matar mosques a canonades. L’exercici de la lliure expressió és un valor essencial d’un Estat democràtic. I és el nostre deure defensar-lo contra els qui voldrien coartar-lo.