Editorial

El TS decideix a favor de la banca

En només unes quantes setmanes s'ha passat d'una decisió contrària als interessos de les entitats bancàries a una de favorable, sense matisos

1
Es llegeix en minuts
jcarbo45764133 tribunal supremo hipotecas181105151224

jcarbo45764133 tribunal supremo hipotecas181105151224 / JOSE LUIS ROCA

El que fa 15 dies era blanc, avui és negre. Així, sense matisos, en un gir legal sense precedents, el Tribunal Suprem (TS) ha revertit la sentència sobre qui ha de pagar l’impost sobre actes jurídics documentats (AJD) en la firma de les hipoteques. Si fa 15 dies una sentència va canviar la doctrina i va establir que havien de ser les entitats bancàries les que havien d’abonar la taxa, dimarts la Sala Tercera, per una exigua majoria de 15 vots a 13, va decidir justament el contrari: que siguin els clients els que assumeixin el pagament de l’impost, de manera que es torna a la situació inicial. Però seria d’ingenus pensar que la situació és la mateixa que fa 15 dies. En aquest temps, la reputació del TS ha quedat greument danyada pel procés i el canvi d’opinió final, en el qual resulta molt difícil no veure les pressions del poderós sector bancari.

Els detalls de la decisió –que posa fi a la perniciosa situació d’inseguretat jurídica en el mercat immobiliari– no es coneixeran fins als pròxims dies, quan se sabran també els vots particulars. Però costa molt d’entendre un gir tan rotund, tenint en compte, a més, com s’ha produït: després de la decisió inicial, hi va haver una caiguda del sector bancari en la borsa i la decisió de primer suspendre la sentència i després de convocar la Sala Tercera, una decisió extraordinària justificada per "l’enorme repercussió econòmica i social" de la decisió sobre l’impost. Aquesta repercussió perjudicava només la banca, la decisió de suspendre la resolució inicial beneficiava la banca i la resolució final és la més positiva possible per a la banca. Com dèiem, costa molt d’entendre tanta sensibilitat del TS amb el poder financer sensibilitatpoder financeri tan poca en altres assumptes decaire polític i social.

A més, costa, perquè plou sobre mullat: el paper del sector financer en la crisi econòmica; les pràctiques bancàries abusives durant la recessió (les preferents, les clàusules terra...); el cost del rescat bancari pagat pel contribuent; els sous astronòmics; escàndols com el de les targetes 'black' ... La desconfiança de la ciutadania desconfiança de la ciutadaniacap al sector financer, vist com un poder opac que complimenten polítics i ara jutges, augmenta amb aquest episodi. El descrèdit de la justícia, i en particular del TS, també augmenta. Aquesta hipoteca deixa una factura molt alta.