Editorial
I, finalment, la banca pagarà
Sánchez demostra bons reflexos al canviar la llei de l'impost de la hipoteca
sanchezmoncloafranco /
Menys de 24 hores després que el Tribunal Suprem (TS) causés estupor i indignació al revertir la sentència sobre qui ha de pagar l’impost sobre actes jurídics documentatsimpost (AJD) en la firma de les hipoteques, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar en roda de premsa que l’Executiu canviarà la llei l’Executiu canviarà la lleiperquè siguin les entitats bancàries les que assumeixin el pagament de la taxa. Amb aquesta exhibició de reflexos, Sánchez mitiga l’onada d’indignació ciutadana i les protestes que s’estaven organitzant contra el TS, encapçalades pels seus socis parlamentaris de Podem, en un moment políticament molt delicat per al tribunal, en vigílies del judici sobre el procés.
El Govern legislarà sobre l’impost per la via ràpida. Modificarà la norma que regula la taxa amb un decret llei que es validarà aquest dijous i entrarà en vigor dilluns, després de la seva publicació, divendres, en el ‘Butlletí Oficial de l’Estat’. Hi haurà un procés de convalidació al Congrés (que servirà per comprovar la posició dels partits de l’oposició més enllà de les declaracions), però això no impedeix que a partir de dilluns tant bancs com clientssàpiguen a què atenir-se al firmar els crèdits, evitant la inseguretat jurídica.
Per la via del canvi de legislació, Sánchez no només s’apunta un tant davant de l’opinió pública. A més, evita una tempesta de litigis, al tancar la porta a la retroactivitat en la mesura i tanca la possibilitat que des d’Europa arribi una altra desautorització a les pràctiques de la banca. La decisió de Sánchez també serveix per desmentir els qui, com va fer el mateix dimecres el president de la Generalitat, Quim TorraQuim Torra, han aprofitat la certament desafortunada decisió de les hipoteques per dibuixar una democràcia espanyola de baixa qualitat. Des de l’esfera política, el Govern ha legislat de manera adequada per evitar una decisió discutida i discutible. En aquest sentit, la fórmula del decret llei és un avís a navegants respecte de la possible alternativa que té Sánchez per donar sortida a mesures incloses en els Pressupostos, que no podrà aprovar si res no canviaPressupostos.
En mans de la banca queda que l’impost no acabi repercutint en el consumidor. No hauria de ser així. El desprestigi acumulat en els anys de crisi i sentències com les de les clàusules terra haurien de frenar temptacions en aquest sentit. La lliure competència ha de permetre als clients discernir entre quines entitats assumeixen l’impost i quines intenten repercutir-lo als consumidors.