L'última parella

Hi ha una foto històrica,potser l’última de Roberto Bolaño,on es veu l’escriptor en la celebració dels seus 50 anys, a casa del seu amic A. G. Porta. Hi surten Juan Villoro, Ignacio Echevarría, Claudio López Lamadrid i, entre d’altres, Carmen Pérez de Vega, abraçada a l’escriptor,que ja estava malalt, pocs mesos abans de morir. Després va arribar tota la resta: els vòmits, aquell viatge amb cotxe a Barcelona, l’ingrés al Vall d’Hebron, l’agonia. I l’inici d’una història que el mateix Bolaño hauria escrit com un episodi més de les seves novel·les, amb personatges que es debaten entrela conservació de la memòria i la reivindicació sentimental, entre la defensa d’un amor apassionat i la fixació per esborrar els rastres de tot el que va passar i que s’entossudeixen a dir que no és cert.

El penúltim capítol és la demanda que la dona de Bolaño ha interposat davant dels jutjats perquè la justícia decideixi si Pérez de Vega va ser l’última parella del xilè. Un afer que va més enllà dels drets d’autor i que Vladimir Herrera, poeta peruà, qualifica així: “La negació de l’existència de Pérez de Vega és el veritable motiu de les accions de Carolina López, la vídua, perquèla gelosia filosòfica sol ser retroactiva”. S’haurà de veure què decideix el jutge (¿qui va ser en realitat l’última parella de Bolaño?), en aquest relat estrambòtic que bé podria ser l’excusa d’un ‘Sálvame’. Literari, això sí.