¿Cocodrils franquistes?

Tots sabem que cada televisió, cada emissora de ràdio i cada grup editorial té la seva pròpia línia de pensament polític. Només faltaria; hi tenen tot el dret, però el problema és que un acaba fent-se un embolic terrible. Aquests últims dies, el meu cap ha estat a punt d’abandonar el cos, cansat de tot, davant la impossibilitat de posicionar-se sobre l’assumpte dels bancs i el famós impost.

Per a uns (la majoria), els bancs i el Tribunal Suprem són entitats perverses, mentre que, per a d’altres, la culpa recau en els polítics, ja que l’impost és cosa seva. Jo què sé. En qualsevol cas, no els vull parlar d’aquest fet en concret, sinó de la impossibilitat de prendre una posició com a conseqüència de la pluralitat, per una altra part meravellosa.

I és que a mi això m’afecta fins i tot a la nit. Paraula. Aquest matí m’he aixecat recordant el malson que m’ha fet dormir fatal. En aquest, la diferència de criteris en dues televisions anava més enllà dels temes polítics. En el meu somni, dues cadenes de televisió tenien enfocaments diferents en una cosa tan aparentment objectiva com els documentals d’animals.

Com que sé que els somnis s’obliden si no s’apunten, he pres nota aquest matí i així puc reproduir-los per a vostès.

En el meu somni, jo estava ajagut al sofà veient un documental de cocodrils a 13TV. Mentre un cervató s’acostava al riu dels cocodrils, el locutor d’aquesta televisió deia: «El cocodril africà és un animal valent i gallard. Viu en el seu propi hàbitat, que ell mateix ha construït amb esforç. No obstant, a vegades, criatures pertanyents a altres cultures (aquí van aparèixer els cervatons) intenten immiscir-se en les seves tradicions i robar-los els aliments. La reacció lògica d’aquest digne patriota de les aigües és defensar el seu territori (imatges del cocodril menjant-se un cervató) per protegir els seus d’aquells que arriben de fora».

Sense aixecar-me del sofà, en el meu somni canvio de canal i poso La Sexta. El mateix riu, el mateix cocodril, però un altre locutor que diu: «El cocodril africà és un assassí insolidari que només pensa en el seu territori. Quan altres criatures, com aquest cervató, intenten sortir de la pobresa del seu hàbitat, acudeixen aquí per trobar aliments. Llavors, aquest animal insolidari i feixista no ho tolera. El franquisme del cocodril el porta a arremetre amb violència contra el pobre cervató immigrant (imatges del cocodril menjant-se el cervató). ¿I què va fer el Govern de Rajoy en la passada legislatura per evitar-ho? Res».

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Tot i que estava somiant, he apagat la tele. Al cap d’un moment m’he despertat mort de por. Si els ha semblat un malson exagerat, he de dir-los que, per a mi, el tema dels bancs i l’impost i la diferència en el tractament informatiu no és gaire diferent.