IDEES
Lambán utilitza Mendoza
jcarbo36453802 lamban181112161321 /
Això d’agafar algú i fer-lo servir per colpejar un tercer és la declaració més desagradable de Lambán contra la literatura catalana.
El president de la Comunitat Autònoma d’Aragó, Javier Lambán, com tots els polítics, té dret a posicionar-se de la millor manera que li sembli i a triar el camí que li vingui de gust per ascendir, influir o encapçalar un sector. És cosa seva que es proposi disputar la plaça de púgil contra Catalunya per l’esquerra, sense campions inqüestionables del pes de José Bono i Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que van deixar aquest ring desemparat.
Javier Lambán menysprea la literatura catalana. Erich Auerbach qualifica la literatura espanyola del Segle d’Or de servil i acomodatícia amb el poder. Si només els erudits com el savi teutó poguessin opinar no existiria Twitter. Parlar amb coneixement de causa és aconsellable i desitjable, però de cap manera una obligació. També és opcional afavorir o destruir la cortesia entre les veïnes Aragó i Catalunya, agermanats, a més, per segles d’història compartida.
Lambán redueix a gairebé res set segles i mig de literatura catalana. Si li rellisca que de Ramon Llull, segle XIII, a Carmen Laforet, segona meitat del XX, només hagi aparegut a Catalunya un escriptor en llengua castellana, només un digne de passar als annals de la història, Juan Boscán, l’introductor de l’hendecasíl·lab, l’amic de l’ànima i editor de Garcilaso, confirma que la ignorància i menyspreu són bons companys. No ofèn qui vol.
El més censurable, insistim, és emparar-se en algú que passava per allà, agafar-lo pels turmells i utilitzar-lo de garrot per atiar a tercers. Pitjor encara si es tractad’Eduardo Mendoza, una de les persones més atentes i al·lèrgiques al conflicte que conec.
¿Que Lambán negui la literatura catalana o la russa? M’és igual. Demano en canvi al lector que es posi en el lloc de Mendoza i s’imagini la incomoditat i el mareig de ser utilitzat d’una forma tan desconsiderada i grollera.
