L'amo de la 'Nueva Dimensión'

El 2 de novembre passat va morir Domingo Santos, de nom baptismal, Pedro Domingo Mutiñó. A la majoria de lectors no els sonarà. A uns quants, sí. I molt. Perquè sense la figura de Santos la ciència-ficció espanyola actual no seria la mateixa. De fet, si em poso una mica tremendista, directament ni n’hi hauria. És el que passa quan ets el gènere pobre de la literatura espanyola, sense ofendre, per tal com depens de l’entrega, la vocació i l’activisme d’uns quants. Però la realitat és que la novel·la negra o la històrica tenen a Espanya una salut envejable mentre que la ciència-ficció es manté per l’esforç i el talent d’uns quants i per la lleialtat de milers de lectors amb més o menys dosi de friquisme.

Per a molts d’ells Santos era allò que col·loquialment es coneix com el 'puto amo': un dels responsables de la mítica revista 'Nueva Dimensión' creada als 60, traductor de Frank Herbert i Robert Heinlein, editor i autor de novel·les imprescindibles com la seva aclamada 'Gabriel'. El seu recolzament i influència en figures com Elia Barceló, Javier Negrete o Ángel Torres és més que evident. Però és que costa imaginar que Jesús Cañadas, Emilio Bueso, Carlos Sisí o Félix Palma poguessin existir sense la tasca d’aquest visionari de les lletres. No s’ha d’oblidar que quan imaginem distopies, pensem sobretot en clau anglosaxona, amb permís dels autors xinesos que estan triomfant últimament com Ken Liu o Cixin Liu. No obstant, el panorama espanyol ha guanyat punts en els últims temps. Entre altres coses, també perquè ha sigut un encert treballar amb arguments que no transcorren a anys llum sinó en realitats ficcionades que no estan molt allunyades del present i que resulten més reconeixibles per als nous lectors. De la mateixa manera que hi ha crítics que afirmen que la literatura policíaca mostra millor que cap altra la realitat social, s’haurà de concloure que algunes d’aquestes novel·les d’anticipació són més que una simple etiqueta futurista. Ho dic perquè l’altre dia vaig acabar la tercera entrega de les aventures de la replicant Bruna Husky, de Rosa Montero, i juraria que aquesta història ambientada al Madrid del segle XXII era sobretot una novel·la psicològica en clau política.