¿És possible que torni Aznar?

Tots tenim el dret de tenir simpaties i antipaties. Cada ésser humà té la capacitat de sentir, els sentiment són personals i intransferibles, com es diu de determinats documents personals. Les simpaties i les antipaties solen néixer per causes que de vegades es poden concretar i explicar per uns fets concrets. Hi ha persones que són molt susceptibles i arriben a convertir l’antipatia en odi.

De vegades algú ha decidit que jo no era gaire simpàtic, que en una conversa havia sigut massa "fred". Potser sí, reconec que de vegades se’m nota que aquest tema no m’interessa. ¿Què costaria, de tant en tant, una discreta inclinació del cap per contribuir afirmativament a una afirmació col·lectiva?

Un d’aquests dies, acudiré a la nostra penya d’amics i els faré aquesta pregunta: ¿Què opineu de la tornada política pública de José María Aznar? El que he d’admetre és la tendència que té Aznar a fer vaticinis rotunds, com quan va dir: "Abans de trencar-se Espanya es fracturarà Catalunya".

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Hi ha gent amiga de dictar sentències, no hi tinc res a dir, el que passa és que els sentenciosos exposen sovint a quedar desacreditats davant la història. Per un motiu: la sentència no és el fruit d’una reflexió seriosa, sinó d’una passió, d’un desig. Practicar l’objectivitat no és fàcil, perquè ens és impossible sorprendre’ns del que tenim molt arrelat. Els tòpics, els tics que ens acompanyen al llarg de la vida, no tenen per què fer-nos mal.

Com deia, em sorprèn la voluntat d’Aznar de reaparèixer. Mariano Rajoy sempre va defensar que Aznar és un referent. Francament, seria molt interessant explicar-ho amb la necessària precisió: ¿un referent de què? ¿És que algun dia tornarà l’aznarisme? Raimon cantava: "Un temps que ja no és nostre, un país que ja anem construint..." Paciència.