Un poder judicial per a la democràcia

Els polítics que convoquen manifestacions contra sentències judicials demostren un esperit antidemocràtic d’insondable profunditat. Per descomptat, la justícia s’administra en públic perquè pugui ser sotmesa a crítica. El debat sobre les esmentades resolucions no només és lícit, sinó que resulta necessari, ja que cappoder de l’Estat ha de quedar exempt del més estricte escrutini de la ciutadania. Però una cosa és el debat, per àcid que sigui, i una altra de ben diferent la proposta de substitució del criteri dels jutges pel sa sentiment del poble interpretat per un líder investit del poder taumatúrgic per expressar-lo. Es tracta d’un camí ja transitat pelnazisme, que condueix a la destrucció de l’estat de dret i a la supressió de la llibertat.

Amb la sentència de ‘La manada’ de l’Audiència de Pamplona primer i amb la identificació del subjecte passiu del’impost d’actes jurídics documentats en els préstecs hipotecaris pel Tribunal Supreml’impost d’actes jurídics documentatspréstecs hipotecaris  després, tot Espanya ha assistit a una embogida carrera, basada en la demagògia, la ignorància i la mala fe, destinada a desprestigiar el poder judicial. Així, els idòlatres de passats mítics i els profetes de catàstrofes mil·lenaristes es presenten com a campions dels drets de les dones i dels consumidors que, galopant sobre fogosos cavalls amb la llança a punt, abaten sinistres fantasmes revestits de togues negres, masclistes i capitalistes, és clar, que s’expressen en un incomprensible argot que els pròcers i emancipadors del poble detesten (‘lex’, ‘iustitia’, ‘pax’ i altres vocables similars)

 Una tardor eterna del patriarca

Això, en realitat, es produeix perquè el poder judicial és molest per al poder polític. Qui té o anhela acariciar aviat l’hegemonia en els poders legislatiu i executiu, el que sosté al palmell de la seva mà, o aspira a subjectar, la bala del poder, desitja utilitzar els jutges al seu servei, com a lacais, ja que gairebé qualsevol governant acaba somiant amb una tardor eterna del patriarca en què pugui riure’s de la Constitució i de les lleis quan li plagui. Per aconseguir-ho es necessita humiliar, doblegar i, si no és possible, purgar els jutges, perquè els tribunals es pleguin als desitjos del líder.

La independència judicial és un valor que, evidentment, els totalitaris han de negar als seus adversaris naturals, els jutges. Amb tanta barra com reiteració, la propaganda ha de soscavar el més sagrat pilar de legitimació de l’activitat jurisdiccional. Malgrat que el poder judicial espanyol és, de llarg, el que disfruta de més competències d’autogovern, garanties de transparència i neutralitat davant el poder polític al món, la ciutadania és bombardejada tots els dies amb el fals missatge contrari.

Duel sempre inacabat i errors humans 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És veritat que la lluita per la independència és sempre inacabada, doncs el poder polític tendeix permanentment a l’abús i resulta cert també que en la justícia no sempre les formes han sigut les adequades i que s’han produït errors de gestió que coadjuven l’estratègia de la deslegitimació de la magistratura. Però els jutges no són màquines. Són humans i s’equivoquen. Per sort, perquè si no fos de tal manera, si la intel·ligència artificial basada en algoritmes ocults decidís la solució dels conflictes, l’Estat es tornaria en ‘Matrix’ i la dictadura avançaria a través del silici.

En els últims dies els mitjans de comunicació i les xarxes socials han difós sincers o farisaics esquinçaments de vestidures per l’anunci que Manuel Marchena serà designat president del CGPJ i del Tribunal Suprem. Des de fa algun temps l’actual president de la Sala Penal de l’alt tribunal ja venia sent objecte d’una campanya infame per provar de menyscabar la seva independència en el judici del procés. Ara, al marge de la valoració estètica del moment de difusió de la notícia, circumstància aliena a la persona concernida, s’ha de reconèixer a Manuel Marchena la seva extraordinària vàlua humana, la seva brillant trajectòria acadèmica i el seu gran treball a la fiscalia i en la judicatura en favor de la Constitució, la llei i la llibertat. Com ell, tots el jutges i fiscals mereixen el nostre agraïment, perquè sense ells els polítics, tard o d’hora, aconseguirien esclavitzar-nos. És la raó per la qual els populistes volen que els ciutadans estiguem en contra seu. Per poder fer la seva voluntat sense control.