Pits

On hi hagi un parell de pits... que caiguin els braços en alt, callin els cants cara al sol amb la camisa nova i cessin els crits exaltats en memòria de Franco i un intolerable acte franquista convocat per l’Associació per la Derogació de la Memòria Històrica. “Feixisme legal, vergonya nacional” va ser el lema que tres joves de Femen es van pintar al pit. El seu tors nu es va enfrontar als nostàlgics de la dictadura. L’acció va denunciar la insuportable permissivitat a Espanya amb els símbols, expressions i actes franquistes. 

Notícies relacionades

Activistes de Femen irrompen en una concentració franquista

Franquistes i antifeixistes es creuen avui al Valle de los Caídos

A Itàlia i Alemanya seria inconcebible una manifestació com la celebrada aquest cap de setmana passat a Madrid. Estan prohibits les salutacions, crits de joia i símbols feixistes. De la mateixa manera que tampoc seria possible l’existència d’una fundació que glossi la memòria d’un dictador. I menys encara que hagi sigut finançada amb diners públics. 

Una vegada més, una lluita feminista s’ha enfrontat als intolerants. Les tres dones van ser rebudes amb escopinades, insults (“putes”, clamava Manuel Andino, cap nacional de la Falange), empentes, cops i puntades de peu. I aquestes agressions sobre la seva pell nua són la metàfora perfecta del menyspreu a la llibertat que alguns volen recuperar. La valentia d’elles es va convertir en notícia i en denúncia. Almenys, van arrabassar a aquell centenar de fidels de l’horror la possibilitat de celebrar en pau una commemoració que només fa olor de dolor, odi, por i tristesa.