La democràcia segons Carmen Calvo

Interessantíssima entrevista a la vicepresidenta del govern espanyol, la que vam poder llegir publicada en aquest mateix diari fa pocs dies. Les respostes de la senyora Calvo han de marcar per força un abans i un després per la dura autocrítica contra l’Estat espanyol i, alhora, pels retrets  dedicats  a la comunitat internacional.

Comencem per l’autocrítica: “cap govern de cap democràcia del món treu els presos de les presons”. Ja era hora que algú ho digués perquè, tal com recull la Fundació Civio, des de l’any 1996 a Espanya hi ha hagut 217 indults a delictes de corrupció, 62 dels quals sota el govern de José Luís Rodríguez Zapatero.

No només això: recordem també com els socialistes José Barrionuevo i Rafael Vera van ser alliberats sense  acabar de complir la pena per haver organitzat un segrest, o com governs socialistes i populars han premiat el frau impulsant amnisties fiscals. Semblaria una dura condemna de Calvo a aquestes conductes impudoroses, que serien motiu de descrèdit per a qualsevol sistema democràtic, si no fos perquè es refereix a la llibertat d’uns líders polítics que han donat veu als seus conciutadans i que estan empresonats de manera arbitrària.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Continuem amb les crítiques a la comunitat internacional: “el dret a l’autodeterminació no existeix a les democràcies”. Atenció perquè s’està negant el caràcter democràtic de països com el Regne Unit o el Canadà –o Dinamarca o França-  per haver permès referèndums d’independència en territoris sota la seva jurisdicció.

El que no m’acaba de quedar clar és on existeix sinó el dret a l’autodeterminació. Si tenim en compte que implica decidir el traçat de les fronteres i la sobirania dels pobles per mitjà del sufragi, ¿com es pot exercir fora de les democràcies?.  Les facultats de Ciències Polítiques haurien d’obrir nous programes de recerca per aprofundir en aquesta inexplicable, paranormal i esotèrica qüestió.