Cotxes i futur

El Govern ha decretat que a partir de l’any 2040 no es podran vendre a Espanya cotxes que funcionin amb gasolina o dièsel, una mesura que anirà seguida de la prohibició total de comercialitzar vehicles de combustible el 2050. El pla anunciat per l’Executiu persegueix complir els compromisos europeus de lluita contra el canvi climàtic i comportarà tota una revolució industrial i social sense precedents.

És previsible que aquest pla afecti a curt termini la demanda d’automòbils, ja que no resulta atractiu per a cap consumidor, especialment per als joves, comprar-se un cotxe de gasolina sabent que és una tecnologia del passat, obsoleta i amb data de defunció. És un efecte psicològic, perquè en realitat un cotxe adquirit ara haurà més que superat la seva vida útil el 2040, però en economia la psicologia és determinant. 

Per aquest motiu, es preveu que la indústria accelerarà la transformació per donar resposta a la potencial demanda de cotxes elèctrics i que també les empreses elèctriques faran una ofensiva per omplir el país de punts de recàrrega, tal com estem començant a veure amb les estratègiesd’Endesa, Iberdrola i EDP. D’aquesta manera, la substitució dels cotxes contaminants per vehicles elèctrics podria avançar-se als terminis previstos.

Però, ¿quines conseqüències tindrà per a la indústria i l’ocupació? La de l’automòbil recorda l’evolució d’altres indústries, com la dels televisors de tub catòdic, en la seva transformació a les pantalles de plasma. Espanya era un dels pols industrials més grans d’aquests patracols que decoraven els salons familiars, fins que van aparèixer les finíssimes pantalles planes. La transició va ser curta i va acabar amb el tancament de les fàbriques històriques de Sony, Thomson, Sharp, Samsung i Philips, entre moltes d’altres. I les pantalles de plasma van començar a arribar de la Xina. 

Cada època de la història ha tingut les seves indústries. L’automòbil ha sigut i és la gran indústria espanyola del segle XX amb gairebé tres milions de cotxes produïts a l’any, dels quals un 84% s’exporten. Les fàbriques que van arribar a Espanya pels seus baixos costos de mà d’obra segueixen encara avui a causa de les millores de productivitat del sector i al consum intern, però el futur no està escrit i és més aviat incert si no es prenen decisions estratègiques urgents.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El repte a què s’enfronta ara la indústria per adaptar-se als nous temps és global i arriba en un moment de descrèdit total dels gestors que són al capdavant d’aquests gegants amb l’escàndol de Volkswagen amb el dieselgate i la caiguda per corrupció de Carlos Ghosn Carlos Ghosn a l’aliança Nissan-Renault. El desafiament no serà només per als grans lobis automobilístics.

També afectarà els països productors de petroli, com ara l’Aràbia Saudita, els Estats Units i Rússia, que veuran com els ingressos per la venda del’or negre  cauen i amb ells el seu poder. D’aquesta manera, amb un ordre mundial ja no establert partint del poder del petroli, la Xina i l’Índia no dubtaran a prendre el lloc que sempre han cregut que els correspon. I ja s’estan preparant.