Els temps del 'brexit'

En política, com passa en la vida, la manera en què es gestiona el temps té conseqüències. Es tracta d’una habilitat que s’adquireix amb el pas dels anys, però, no, per part de tot el món; mig explica per què alguns individus són familiars, amics o treballadors fiables, i d’altres, no tant. A més, només algunes persones són capaces de distingir els temps més importants, per exemple, el temps de la sembra i de la collita, o el temps de la guerra i de la pau; per alguna cosa, fins i tot de vegades sense voler, els bons gestors del temps, amb el temps, s’entenen.

Esborrany del futur marc de relacions

En el cas del 'brexit' estem en un moment d’espera, no tant de les transaccions d’última hora anteriors a la reunió dels líders nacionals, aquest diumenge a Brussel·les, sinó més aviat d’eventuals reposicionaments al Parlament britànic, on continua sent improbable que Theresa May obtingui un suport suficient Theresa Mayals no gaire abundants fruits de la seva negociació. La trobada versarà sobre dos assumptes diferents: les condicions de sortida del Regne Unit i el plantejament de la seva futura relació amb la UE. La setmana passada vam conèixer els termes del preacord sobre el 'brexit' per boca de la Comissió Europea, representant de la UE en aquella fase. Aquesta setmana, el president del Consell Europeu compartia l’esborrany de declaració política que estableix el marc per a la futura relació entre la UE i el Regne Unit.

Aquesta declaració planteja una nova associació entre britànics i europeus no només en matèria de comerç i cooperació econòmica, sinó també en seguretat i política exterior. Així mateix, reconeix el nivell d’integració assolit durant els passats 45 anys de pertinença del Regne Unit a la Comunitat/Unió Europees, i deixa oberta la possibilitat de, amb el temps, repensar-se i ampliar la nova relació.

Els temps de la UE en la negociació del 'brexit' han facilitat que el contingut del preacord defensi clarament els seus interessos garantint que, durant el període transitori, que s’estendrà almenys fins al desembre del 2020, el Regne Unit compleixi amb els compromisos adquirits com a Estat membre. Aquests temps estaven escrits en l’article 50 del Tractat i van ser correctament gestionats pel Consell Europeu i la Comissió Europea des de la celebració del referèndum del 23 de juny del 2016; un moment de singular importància va ser el Consell Europeu especial sobre l’article 50 del 29 d’abril del 2017. Si tenen curiositat, no deixin de consultar el lloc institucional del Consell Europeu a internet; trobaran una sistemàtica i informativa línia del temps sobre aquest assumpte.

El Regne Unit coneixia els temps del 'brexit': primer, havia de notificar formalment el seu desig d’abandonar la Unió Europea per començar a discutir les condicions durant un període màxim de 24 mesos; una vegada assolit un acord intergovernamental sobre la seva sortida, es pronunciaria també el Parlament Europeu; el temps d’acordar la nova relació amb la UE només s’obriria un cop tancada la primera negociació.

Els britànics s’han pres el seu temps per entendre les qüestions més bàsiques de la política de la UE, malgrat que des del 1973 han contribuït a la seva definició de manera particularment intensa en comparació amb altres Estats membres, com ara que la lliure circulació de persones és un pilar fonamental del mercat únic o que 'brexit' significa abandonar les cadires britàniques en les diferents institucions, una de les principals raons que va explicar, en un altre temps, la seva voluntat d’integració.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els espanyols també disposem de marge de millora en la nostra comprensió del funcionament de la UE. No han faltat veus crítiques amb el fet que el líder d’un Govern amenaci de vetar l’acord sobre el 'brexit'. Sembla que no estem familiaritzats ni amb la música ni amb la lletra del Tractat; ens costa distingir entre el Consell Europeu d’aquest diumenge, on no només és políticament inviable arribar a un compromís amb el Regne Unit deixant al marge a qualsevol Estat membre, molt menys, Espanya, sinó que no es pot aplicar la regla de la majoria, que sí que està prevista per a la votació futura en el consell que se celebrarà després de l’aprovació al Parlament Europeu de l’acord sobre el 'brexit', això és, en un altre temps, que només s’iniciarà quan el Parlament britànic ho desitgi.  

Temps al temps.