Mèxic, entre la bronca i la decència
De López Obrador s'hauria d'esperar una regeneració ètica del seu país i d'una esquerra llatinoamericana que es va quedar sense referents
zentauroepp44101511 presidential candidate andres manuel lopez obrador waves as 180702210015 /
No sé si AMLO (Andrés Manuel López Obrador) continua sent un somiador, una d’aquelles persones que volen canviar el món. L’1 de desembre, quan assumeixi la presidència de Mèxic que va guanyar a les urnes, tindrà l’oportunitat de demostrar-ho. Els seus crítics no és que li neguin els cent dies de cortesia, és que ni han esperat que entri al despatx. L’acusen d’alinear-se amb el poder real de tota la vida, els diners i els militars, i d’oblidar-se dels pobres que el van votar. Hi ha pressa per enfangar-lo.
Li espera una realitat brutal: una taxa de 25 homicidis per cada 100.000 habitants, superior a la de Colòmbia, un dels països que tenen fama de violents, i la sensació que el narcotràfic campa al seu aire als carrers i dins de l’Estat. Les presidències deFelipe Calderón i Enrique Peña Nietosumen prop de 250.000 morts. El que va començar a l’època del primer com una guerra contra el narco ha acabat en la corrupció generalitzada de les institucions i els organismes encarregats de combatre els delinqüents.
No donarem credibilitat a les declaracions deJesús Zambada, un dels lloctinents al càrtel de Sinaloa. La primera setmana del judici al Chapo Guzmán, que se celebra a Nova York, va accionar el ventilador contra el Govern de Calderón i contra col·laboradors d’AMLO quan era alcalde del Districte Federal (DF). S’hi barregen possibles veritats i cortines de fum. El judici pot durar quatre mesos.
El cert és que la croada llançada fa 11 anys ha sigut un fracàs. Els dos càrtels més importants s’han atomitzat en desenes de subgrups que lluiten entre si pel domini de les àrees de negoci. Hi ha zones de Mèxic en què ha desaparegut l’Estat. Dos dels llibres de l’escriptor nord-americà Don Winslow –‘El cartel’ i ‘El poder del perro’– descriuen les dificultats de la lluita contra organitzacions amb un poder corruptor enorme en un dels països més desiguals del món.
El gran mercat de la droga
Una vegada li vaig preguntar al presidentMiguel de la Madrid,al final del seu mandat (1982-1988), com era possible que no es detectés el pas de la droga a través de la frontera amb els EUA. “És curiós –va dir–, els camions que són invisibles a aquest costat ho han de ser també a l’altre”. Amèrica del Nord és el gran mercat. La droga no només prové de Mèxic i Colòmbia, el 92% de la producció mundial d’opi es troba a l’Afganistan, on hi ha presència militar dels EUA des del 2001.
Els beneficis de la droga es mouen pels mateixos paradisos fiscals en què s’amaguen els diners que evadeixen impostos. AMLO s’enfronta a un problema global. No existeixen respostes nacionals. Potser el més efectiu, com proposen nombrosos experts, entre ells els de la revista britànica ‘The Economist’, sigui legalitzar-les, trencar els preus i el negoci.
D’AMLO s’hauria d’esperar una regeneració ètica del seu país i d’una esquerra llatinoamericana que es va quedar sense referents. Per a alguns ho era el difuntHugo Chávez;per a d’altres, el brasilerLula da Silva,empresonat per corrupció després d’un procés polèmic. A ningú se li acut esmentar Daniel Ortega, esdevingut en un vulgar tirà Banderas. Ni a Nicolás Maduro. Potser l’únic segur sigui l’expresident uruguaiàJosé Mujica,que va entrar i va sortir pobre del càrrec i ric en experiències.
Enorme simpatia
Després de perdre dues eleccions torpedinat per la campanya de la por dels seus rivals, AMLO arriba a la presidència aixecat per una enorme simpatia. La seva prioritat és la lluita contra la corrupció, fet vinculat al narcotràfic. No només consisteix a col·locar funcionaris honestos, que n’hi haurà, als llocs clau, és que s’ha de resetejar tot un país, i això només s’aconsegueix des de la revolució educativa i la incorporació de la dona a les esferes de poder.
Mèxic ésun país ple d’energiaque pateix una frontera de 3.000 quilòmetres amb el seu veí del nord. A l’altre costat li espera un dels presidents menys presidents de la història dels EUA. Hi ha perill de contaminació, que AMLO s’aficioni als gestos i boutades de Trump, en comptes de promoure la unitat entre els mexicans. Tenen trets comuns, com el narcisisme.
Per als asteques, el rostre era la identitat, i en això fan els 116 milions d’habitants de Mèxic, buscar-se, decidir què són dins d’una extraordinària barreja entre el passat indígena, el fet del que és espanyol (no només Hernán Cortés, també l’exili republicà) i el seu paper en un món global. AMLOvol passar a la història com a un bon president. Per aconseguir-ho només ha d’aprovar una assignatura, la de la decència.
