Patricia

"Un maltractador no pot ser un bon pare". LaPatricia té un to molt dolç i entreobre els ulls molt quan busca records en la seva memòria per explicar la seva història. Té 20 anys i ara ho pot dir en veu alta. Ara verbalitza algunes escenes terribles que va viure quan era molt petita. Tot i que biològicament ho és, ella mai diu el "meu pare" a l’individu que un dia va apallissar la seva mare després de molts anys d’empentes, insults, vexacions i amenaces. La Patricia i el seu germà van assistir a aquella violència, de vegades més subtil i de vegades salvatge, durant molt temps.

Sense protecció davant de l’agressor

Un dia la seva mare va dir prou i tots tres van marxar de casa. La Patricia va pensar que l’infern s’havia acabat perquè s’havien separat. Però estava equivocada. Tenia 8 anys i el seu germà, 6. Van descobrir llavors que el sistema no estava dissenyat per adonar-se de les seves necessitats vitals. L’agressor va ser condemnat, però la Patricia i el seu germà van ser obligats a estar amb ell els caps de setmana i un llarg estiu. Ella explica que mai va rebre cap cop, però relata l’angoixa i el pànic que pot patir qualsevol nen quan presencia les pallisses a la seva mare. La justícia mai va tenir en compte el seu testimoni fins que no es van fer més grans. I al no escoltar-los, no van ser protegits.

Fa només tres anys, la legislació va canviar. la legislació va canviar Moltes vegades expertes i organitzacions en defensa de les víctimes havien advertit de la necessitat d’incloure els menors en els protocols de protecció de les seves mares. També van començar a fixar-se els ajuts per als petits que es queden orfes perquè les seves mares són assassinades. Les xifres són tremendes: 194 menors194 menors. Queda molt per fer. Aquesta setmana, representants del Fons de Beques Soledad Cazorla i de la Fundació Dones han sol·licitat al Parlament Europeu, per exemple, la retirada de la pàtria potestat als maltractadors. Tal com assegura Marisa Soleto, una de les grans referències en aquest camp, a un home condemnat per violència de gènere no se li pot permetre prendre decisions sobre la vida dels seus fills.

Notícies relacionades

Per fi una llei que protegeixi els nens de la violència

La xifra de menors denunciats per violència masclista, la més alta en nou anys

Torno a la Patricia. Es pot dir que va tenir sort, perquè la seva mare no va ser assassinada. Però també es pot dir que Patricia té una mare que va dir prou. Una mare que, després del calvari, va entendre com d’important era que els seus fills sabessin que allò no era amor, que a l’hora d’escollir una parella ells havien de saber que el respecte és una norma fonamental.

Sento com laPatricia  parla del passat. No se li trenca la dolça veu quan diu que no va tenir infància. Però tampoc quan parla de la vida que té al davant. Té només 20 anys i ara, que és més gran, ho pot explicar. #Niunamenos