EDITORIAL
Vaga als CAP
Més enllà de la crisi política, la gestió de la sanitat des de fa anys beneficia el sector privat perjudica el públic
En l’anterior vaga de metges, de 2008, el lema era «No m’explotis». Els facultatius reivindicaven una millora assistencial i es queixaven llavors d’un excés de treball i del col·lapse en les consultes. Deu anys després, la cosa continua igual. O pitjor. La crisi econòmica va colpejar les estructures bàsiques de l’Estat del benestar i la sanitat va ser un dels sectors més perjudicats. Potser el que més. Les xifres són aclaparadores. Si el 2008, la Generalitat dedicava un 35,5% del pressupost a la salut, el 2017 el percentatge era d’un 28,8%. Sis punts menys que encara són més punyents en l’atenció primària, que només rep el 16,9% del total dedicat a sanitat, quan la quantitat desitjable hauria d’estar entorn del 25%. En els últims vuit anys, el Govern ha rebaixat l’aportació en 1.000 milions d’euros, una dada que ens parla de la dimensió del problema.
Falta de recursos
Perquèla vaga convocada per Metges de Catalunya (MC) que s’inicia dilluns als gairebé 1.000 CAP de Catalunya, on treballen 5.700 metges de capçalera, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs, no es refereix únicament a una legítima reivindicació salarial (la recuperació del 30% del poder adquisitiu perdut des del 2010),sinó que sobretot incideix en una reivindicació social. Durant aquest trajecte crític,les alforges que s’han perdut són el deteriorament notable en l’atenció primàriai la flagrant falta de recursos, només pal·liats per una dedicació exemplar, vocacional i exhaustiva del personal sanitari. En les demandes de la vaga destaquen l’augment de la plantilla i del temps dedicat als pacients, la reducció de les llistes d’espera i una revalorització de la figura del metge de família, «el professional de referència i confiança de les persones», segons resa el comunicat de la Camfic (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària).
La setmana que ve serà complicada, perquè se sumen diverses reivindicacions sanitàries en un pols al Govern. Però a ningú ha d’estranyar aquest crit d’alerta davant d’una situació insostenible en la qual han sortit guanyant, sens dubte, la sanitat privada i les mútues que ofereixen assegurances mèdiques. Més enllà de lectures ennuvolades per la situació política, el cert és que els governs nacionalistes han practicat una gestió en la més pura dinàmica conservadora per a benefici del sector privat. Així de clar. Així de greu.