Una vaga justa i necessària

La vaga en l’àmbit de l’atenció primària de salut (metgesses, infermeres, administratives, treballadores socials, auxiliars i tècnics) anunciada per als dies 26-30 de novembre per diversos sindicats expressa el profund malestar del sector. És una vaga previsible, però per sobre de tot és justa i necessària.

A partir de l’any 2011 l’atenció primària de salut ha viscut els anys més durs de tota la seva història des que es va impulsar la reforma a mitjans dels anys 80. Si bé mai va arribar al seu ple desenvolupament, havia garantit una bona accessibilitat, una alta resolució de patologia aguda i crònica i una bona satisfacció de la ciutadania. Tot plegat, amb tan sols el 18% del pressupost del Departament de Salut. L’extensió per tot el territori dels equips d’atenció primària és provablement la mesura sanitària amb més impacte en la salut de la població de les últimes dècades.

Però l’ofegament econòmic (va arribar a un mínim del 13,5% del pressupost global de salut) dels últims anys ha estat brutal, fet que ha repercutit en els sous dels treballadors, en una reducció de les plantilles o en l’enduriment impensable de les condicions laborals (com ara contractes per dies). Malgrat l’entrega dels i les professionals fins l’extenuació, ha estat inevitable l’afectació de la qualitat assistencial en els seus aspectes clínics, però també en aspectes clau de l’efectivitat de l’atenció primària com són l’accessibilitat, la longitudinalitat i la globalitat de l’atenció.

Per això és una vaga justa, perquè reclama millores salarials i laborals d’acord amb la categoria del treball realitzat, així com la recuperació de les funcions i competències que durant els últims anys han estat traspassades a altres dispositius assistencials. Es demana més pressupost, més personal i major rellevància en el sistema per tal que aquest en el seu conjunt pugui donar les millors respostes a les necessitats de salut de la població.

Els estudis  sobre sistemes sanitaris conclouen de manera inequívoca que la seva capacitat d’incidir en la salut de la població i reduir la mortalitat està relacionada amb la presència i potència de l’atenció primària. La tendència del nostre sistema és precisament la contrària al que es recomana: les inversions en serveis especialitzats i hospitalaris són molt superiors a les de l’atenció primària.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La sordesa dels polítics responsables i dels gestors del sistema sanitari ha acompanyat les accions de desmantellament del primer nivell assistencial. No han escoltat els senyals d’alerta que els professionals, entitats, i població han enviat reiteradament. Per això és necessària la vaga, per fer arribar, ni que sigui a crits, les demandes del sector als gestors, als responsables del Departament de Salut, als partits polítics, i en última instància, al Parlament.

L’atenció primària és una qüestió clau de país, perquè d’ella en depèn la salut de la població. Esperem que aquesta vegada s’escolti la seva veu i s’actuï en conseqüència.