Rato, altre cop al banc dels acusats

Fa un mes, Rodrigo Rato apareixia davant de les càmeres en una imatge insòlita: dirigint-se a la presó de Soto del Real per complir una condemna de quatre anys i mig per les targetes ‘black’. L’home que millor va exemplificar el poder econòmic –va ser vicepresident amb José María Aznar, director de l’FMI després i director de Bankia fins a la seva intervenció el 2012– demanava perdó abans d’entrar a la presó. Ara torna a asseure’s al banc dels acusats per una altra causa, la sortida a borsa de Bankia. La fiscalia demana cinc anys de presó per a ell per estafa, ja que afirma que va ocultar deliberadament als inversors la situació crítica del banc. Hi ha 33 processats més, entre els quals, l’expresident de Bancaja José Luis Olivas i l’exministre Ángel Acebes.

El judici oral comença després de cinc anys d’instrucció. Un macroprocés per aclarir un dels enganys més grans d’una entitat financera a la societat. Molts inversors van perdre els seus diners, i tot i que el banc ja ha compensat la majoria d’afectats, els responsables han de ser jutjats. Aquest i altres judicis contra exdirectius del sector financer (CatalunyaCaixa, CCM, Bancaja, Banco Popular, etcètera), així com contra les clàusules terra i altres pràctiques abusives són una prova de foc per a una justícia fortament contestada per la ciutadania. Tot i que no s’ha oblidar que molts avenços no haurien sigut possibles sense la pressió ciutadana, la tasca de jutges i fiscals contra els abusos de la banca no hauria de ser eclipsada per episodis com el del Tribunal Suprem i l’impost de les hipoteques.