Riure's de la bandera

Sandro Botticelli va immortalitzar la bellesa a ‘El naixement de Venus’, però al seu torn va sortir a l’abisme i va dibuixar el que allà va veure: el mapa de l’infern. Per a molts dels nostres coetanis, una campanya electoral (cada vegada més seguida unes de les altres) s’assembla a una espècie d’infern contemporani, especialment per als molts ateus de la cosa pública, que a més ara no es poden escapar del bombardeig de missatges per totes les vies possibles. Per exemple, a través dels colors, que poden donar vida a un quadre, però que també donen significat a una bandera i al que representa per a molta gent. Per això a la present campanya electoral a Andalusiacampanya electoral a Andalusia, veiem sovintSusana Díaz, l’aspirant a la reelecció com a presidenta, vestida de bandera de la comunitat.

Brusa o samarreta blanca que queda conformada com a franja entre el verd de l’americana o caçadora que evidentment no porta cordada. ‘¡Et voilà!’ Allà la tenim, més que embolicada en la bandera andalusa, convertint-se en un estendard amb potes. És com allò que feia Hugo Chávez a Veneçuela, enfundant-se en un chandal amb els tres colors de la bandera del seu país (vermell, blau i groc). Una cosa, per cert, que van imitar ‘celebrities’ com l’actor Sean Penn, de visita al lloc, o amb més devoció, afany i intenció, el successor de Chávez al capdavant del país, Nicolás Maduro. Diuen que a Chávez el va inspirar un dels seus referents més grans,Fidel Castro, que quan va començar a protagonitzar problemes de salut per raó d’edat i va anar deixant el timó del seu país en mans del seu germà Raúl, va apartar també el caqui de l’uniforme militar pels colors de la bandera cubana (vermell, blanc i blau), també enfundat en xandall.

Els candidats a la presidència andalusa opten pel verd

A Andalusia,l’aspirant de Podem, Teresa Rodríguez, va optar pel verd a la seva brusa per afrontar el debat entre candidats a Canal Sud. I de fet, aquest color lligat a la bandera de la comunitat és el diferencial amb què la majoria de partits andalusos han anat tenyint la seva iconografia electoral. Fins i tot elPP  ha optat del verd (en general lligat a formacions polítiques ecologistes) i al seu cartell de campanya el combina amb el blau propi del partit, i en general (amb les seves diferents tonalitats) propi dels partits de dreta o centredreta a Europa. De la mateixa manera ha optat per fer Ciutadans, que combina a la cartellera el seu clàssic taronja amb el verd. Podem l’ha tenyit sencer amb un filtre verd, només trencat al centre per la paraula “¡Endavant!”, en blanc (com la bandera andalusa). Però la més desacomplexada torna a ser Susana Díaz, que al cartell del PSOE emergeix en vermell socialista al mig d’una mega bandera andalusa que desborda el mateix marc de la foto.

Hi ha qui es riu del mort i de qui el vetlla. I n’hi ha, com Díaz i alguns més, a qui només els falta posar-se la bandera així, de barret. En aquesta petita prevenció no hi va caure Chávez, que també vestia gorra amb els colors de la bandera, si era necessari, una cosa que li va copiar el seu contrincant Henrique Capriles, a la campanya per la presidència de Veneçuela el 2012.

La ‘rojigualda’ a les galtes de Esperanza Aguirre 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Esperanza Aguirre s’hi va apropar, i amb motiu de celebracions i de cites relacionades amb la selecció espanyola de futbol, es va pintar la bandera a les galtes. Això sí, ben combinat amb vestir la samarreta de ‘la Roja’, bandera a una mà i ventall amb la ‘rojigualda’ a l’altra. En una d’aquestes ocasions, fins i tot es va posar la bandera de capa. Una cosa que de moment al més alt nivell del PP no li han replicat. Tot i que Soraya Sáenz de Santamaría sí que va optar per ventall amb la bandera, en el seu últim discurs com a aspirant al lideratge dels populars. I el guanyador, Pablo Casado, es va limitar a mostrar amb orgull una bandera, en el context del Dia de la Hispanitat, muntat al capó d’un cotxe que va deixar abonyegat.

Els puristes diran que hi ha maneres més respectuoses amb què tractar un símbol nacional com ho és la bandera d’un país. Però quan els polítics s’hi enfunden busquen una identificació amb el que representa a ulls de molts ciutadans, que les seves precaucions cada vegada són menors. Això sí, després diran que ells són patriotes, no nacionalistes. Com quan fa poques setmanes, el número dos de Casado, Teodoro García Egea, en un acte del PP, va fer elevar una bandera d’Espanya amb un dron, mentre ell l’assenyalava apel·lant a fer “enlairar-se” de nou el país, i dient que en això el PP seria com el dron que tenia en aquell moment al costat amb l’ensenya en suspensió.