Dues mirades
'Macho man', assignatura obligatòria
El teatre-document de 'Macho man' podria tenir una seu fixa per tal que fos visitada per tothom. No res, cinquanta minuts de descens a l'infern del masclisme
zentauroepp45890320 icult macho man alex rigola fotos marti artalejo 181114121942 /
La instal·lació 'Macho Man', d’Àlex Rigola i Heartbreak Hotel, estrenada en el Temporada Alta, sembla que encara no té lloc on anar a Barcelona. És una llàstima. De fet, hauria d'estar a tot arreu. O hi haurien de passar tots els adolescents del país, i els que no ho són tant. Aquest teatre-document podria tenir una seu fixa per tal que fos visitada per tothom. No res, cinquanta minuts de descens a l’infern del masclisme, que no és tant de temps, que ningú no s’espanti, però que és el suficient –en una concentració de l’horror, de la violència íntima i institucional contra les dones– per prendre consciència de fins a quin punt estem davant d’un tsunami comparable al pitjor dels terrorismes.
'Macho Man' no et tomba per l’impacte d’unes imatges sinó per l’agregació contínua i persistent d’uns fets. Des de les sentències exculpatòries als criminals fins a la lenta consumició del sofà a causa del foc domèstic que crema mentre escoltem (narrat a cau d'orella) el testimoni lacerant d’una víctima. Des de les fotos d’elles, quan la tragèdia encara no havia fet niu, fins al videojoc (90 milions de còpies venudes) en el qual el jugador pot assassinar, esquarterar i cremar la prostituta, en un crim virtual però tan real com l’absolució del sàtrapa que hi juga.
Que algú converteixi aquest muntatge, un crit artístic a favor de la dignitat i contra el bucle d’humiliació i menyspreu, en una assignatura obligatòria.
