El Brasil que preocupa

El discurs tòxic del nou president electe del Brasil, Jair Bolsonaro, és una amenaça directa alsdrets humans si acaba convertint-se en política governamental.

El punt de partida de la presidència de Bolsonaro és un Brasil ja convuls. Impulsats per l’expulsió de Dilma Rousseff de la presidència el 2016, alguns grups polítics han dedicat un any i mig a tramitar lleis i canvis constitucionals al Congrés amb un clar objectiu: minar alguns drets i avenços socials recents.

Ofensives legislatives per minar drets

Una d’aquestes ofensives legislatives té relació amb un dels clàssics cavalls de batalla a l’Amèrica Llatina: el dret a l’avortament, que podria prohibir-se totalment, també en embarassos resultants d’una violació o que posin en perill la vida de la dona. En campanya, Bolsonaro va anunciar que les propostes per despenalitzar l’avortament o ampliar el dret comptarien amb el seu veto i que limitaria els fons federals a grups de planificació familiar i drets sexuals i reproductius.

Un altre element de preocupació és la terra i la seva propietat, històrica font de conflicte al Brasil. Els Sense Terra o les comunitats quilomboles d’afrodescendents observen amb neguit com el programa electoral de Bolsonaro qualifica l’ocupació de terres de “terrorisme”. O l’anunci que el Ministeri de Medi Ambient es fusionarà amb el d’Agricultura, tradicionalment controlat per l’agroindústria i grans propietaris i terratinents.

L’eliminació en els plans d’estudis d’informació sobre salut sexual i reproductiva i, per tant, sobre identitat de gènere i orientació sexual alarma col·lectius LGBTI, en un país amb uns nivells molt elevatsd’homofòbia, agressions a homosexuals i assassinats de persones trans. Només el 2017, fins a 277 persones LGBTI van ser víctimesd’homicidi  al Brasil, la xifra més alta des que es recullen dades. Les declaracions de Bolsonaro en el passat, discriminatòries amb aquests col·lectius, no ajuden a calmar els ànims.

Propostes com canviar o revocarl’Estatut de Desarmament per facilitar l’obtenció de llicències d’arma de foc i la seva compra poden atiar una situació de seguretat pública ja explosiva al Brasil. Més armes als carrers se sumarien a una militarització que ja és real. El desplegament de forces armades per a tasques policials i d’ordre públic no ha reduït els homicidis i sí que ha elevat les morts de joves negres en mans de les forces de seguretat de l’Estat a les grans ciutats, en una política de “gallet fàcil” criticada per organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional i d’altres. Les intervencions policials en faveles i barris pobres moltes vegades tenen com a conseqüència tirotejos intensius i morts d’innocents, inclosos menors d’edat, que queden impunes.

En campanya, Bolsonaro va prometre suavitzar les lleis sobre el control d’armes i concedir als funcionaris policials autorització prèvia per matar, fet que reforça encara més aquesta impunitat si un agent comet un abús. És, per tant, una promesa electoral que combat el foc amb més foc, en una línia incendiària que ja aplica per exemple Duterte a les Filipines amb unes xifres escandaloses de morts policials. En un Brasil que viu immers en una violència endèmica letal (64.000 assassinats el 2017, 175 persones cada dia) i on regeix una lògica de guerra per a les polítiques de seguretat pública, la situació pot agreujar-se.

Amenaça a la vida dels defensors de drets humans

Notícies relacionades

Bolsonaro critica que els estrangers tinguin més "drets" que els mateixos brasilers

L'onada bolsonarista s'estén més enllà del Brasil

Capítol a part és l’amenaça, molt real, a la vida de defensors i defensores de drets humans. L’any passat, 62 activistes brasilers van ser víctimes d’homicidi, la majoria per conflictes relacionats amb la terra i pel control de recursos naturals o l’activitat d’empreses extractives. Retallades pressupostàries i una falta de voluntat política per protegir qui defensa els drets humans van conduir al desmantellament del Programa Nacional de Protecció: així, centenars de persones estan exposades a un risc més alt de patir atacs. No sembla que l’agenda de Bolsonaro reprengui aquest programa de protecció després d’haver declarat que l’activisme social “molesta”.

Davant d’aquest context preocupant, una part de la societat brasilera se sent amenaçada i ha sortit al carrer: moviments socials, oenagés, comunitats indígenes i afrodescendents, grups feministes i LGBTI, entre d’altres, estan disposats a mobilitzar-se per protegir els drets de tota la ciutadania en uns temps que s’endevinen complexos, tensos i polaritzats. No els deixarem sols.