Governar amb WhatsApp

Maryanne Wolf és una neurocientífica de la Universitat de Los Angeles. Al seu últim llibre, 'Reader, come home: The reading brain in a digital world (Lector, torna a casa: El cervell lector en el món digital), explora i analitza com els éssers humans estem perdent, a causa de l’acceleració de la cultura digital, la "paciència cognitiva", un concepte que l’autora defineix com la capacitat que abans ens permetia llegir textos llargs (per exemple, novel·les més extenses i complexes) «i comprendre a nivells més profunds».

Incapacitat de prendre decisions assenyades

Per sustentar la seva tesi, Wolf destaca que rebre missatges, llegir trossos de notícies i fer una ullada a les xarxes socials està afavorint el ràpid processament de la informació, cosa que és una competència útil en l’era digital. El bé abundant és la informació i les dades; el bé escàs és el temps. Aquesta tensió, i l’exigència social i relacional per la immediatesa, està devorant els processos lents, macerats, decantats i deductius sense els quals no podem prendre decisions assenyades ni ponderades.

Les constants interrupcions provocades per les notificacions dels mòbils, així com l’agitació de la connectivitat permanent estan reduint la nostra capacitat de concentració, i per això cada vegada dediquem menys temps a la lectura reposada, que suposa un repte intel·lectual més gran La lectura del cangur, en diagonal i amb hipervincles, trenca la cadena seqüencial i ordenada amb què, fins ara, havíem articulat els nostres processos de coneixement.

Xats convertits en sinònims de poder

Aquesta combinació de fragmentació+aceleració+dispersió ens allunya de l’anàlisi de les coses complexes (com és la realitat social o econòmica) i provoca la presa de decisions per impulsos i estímuls, en lloc de per anàlisis i avaluacions. Aquesta perillosa combinació, que afavoreix i ens atrapa en la immediatesa, també ha arribat en l’àmbit de la governabilitat i la política. Els nostres polítics estan substituint les reunions per xats; els textos, per missatges curts o de veu; els gràfics, per 'stickers';  els debats i l’anàlisi, per les funcions com reenviar, respondre o copiar. Estar en el xat adequat –sempre discrecional, sempre personal– s’ha convertit en sinònim de poder, més que pertànyer a una executiva electa, per exemple.

Quan Nicholas Carr va escriure el seu rellevant assaig, 'Superficiales, ¿qué está haciendo internet con nuestras mentes?' (2010), les pantalles tàctils encara no colonitzaven la conversa digital. En aquest treball ja ens advertia del deteriorament de la concentració deductiva. Avui ens hauríem de preguntar: ¿Què està fent WhatsApp amb els nostres governants? La pregunta és pertinent, crec.

L’escàndol de la renovació del CGPJ

El cas recent del whatsap sobre el Poder Judicial, que posava a la corda fluixa al portaveu del Partit Popular al Senat, Ignacio CosidóPartit PopularIgnacio Cosidó, i que ha obert una altra crisi a Pablo Casado, reflecteix molt bé el que ens passa: es redueix la valoració política a la consigna, es copia i s’enganxa acríticament, construint una autoritat artificial; es redistribueix sense consciència de la responsabilitat, es comparteix inconscientment el que pot ser fals o desinformació i, finalment, s’ordena tancar un xat de partit. I tot això, amb la conseqüència de la renúncia del jutge Manuel Marchena Manuel Marchenaa presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i de la ruptura de l’acord polític entre el PSOE i el PP per a la seva renovació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En les últimes eleccions, en particular en les del BrasilBrasil, ja hem vist el paper central de WhatsApp en les campanyes electorals i el seu (d)efecte en la construcció de l’opinió i agenda pública. Fa tres anys, quan vaig publicar el meu llibre 'La política en tiempos de WhatsApp', no arribava a veure l’enorme impacte que tindria, també, en la governabilitat i la gestió pública dels nostres representants. Alguns han entrat en bucle i responen compulsivament a tots els interlocutors que xategen amb ells. La bombolla digital que els embolica és il·lusòriament transparent. Tancats i presoners, esclavitzats per la tirania del doble 'check', i atrapats per una realitat cacofònica i reverberant pròpia de l’eco autoreferencial, han sucumbit a la democràcia instantània: tan efímera com superficial.

S’escurcen els temps entre pensar, dir i fer. La relació causal s’esvaeix davant les relacions simplement concurrents. La confusió ens està obcecant. Paradoxalment, en temps d’abundància (d’informació), l’escassetat (de reflexió) augmenta. Tot passa a temps real. Cinc segons és el nostre límit de paciència cognitiva. La vida (i la política) en cinc segons. Sense paciència no hi haurà consciència