Les demandes dels metges d'atenció primària són raonables

Aquesta setmana, de dilluns a divendres, els metges delscentres d’atenció primària de Catalunya (uns 5.700) i també els de la sanitat concertada (uns 10.000) estan cridats a una vaga general convocada pel sindicat Metges de Catalunya. Una de les principals reclamacions (tot i que no és l’única) del col·lectiu de metges d’atenció primària és que les visites tinguin reservats 12 minuts per atendre els pacients i limitar a 28 el nombre diari màxim de visites de cada metge.

Acumulació de pacients

En paraules d’Òscar Pablos, secretari d’atenció primària-ICS de Metges de Catalunya: "L’Administració ha apostat per un model de treball quantitatiu, en lloc de qualitatiu, sense respectar el temps que requereixen per valorar la situació del pacient". ¿Però què sabem en realitat dels efectes que té el temps que els metges d’atenció primària dediquen a cada pacient? ¿De veritat és una variable tan important a l’hora de determinar la ‘qualitat’ amb què el metge atén el pacient? ¿Té fonament aquesta reclamació del sindicat de metges? En realitat, des d’un punt de vista teòric, com els preus que cobren pels seus serveis (almenys, en el sector públic) no es poden alterar en funció de la demanda, quan els metges tenen una acumulació de pacients és esperable que la qualitat del servei disminueixi.

Una realitat empírica

Des d’un punt de vista empíric, si mirem els estudis que han avaluat aquesta qüestió en l’àrea de l’economia de la salut, veiem que el temps de cada visita sí que és un factor important que determina la qualitat del servei. L’estudi més recent utilitza dades de centres d’atenció primària d’Israel per analitzar com reaccionen els metges quan han de fer front a un augment del nombre de pacients assignats. No s’observa que els metges tinguin més tendència a receptar antibiòtics o altres medicaments ni tampoc que enviïn en gran manera els pacients al servei d’urgències hospitalàries. No obstant, l’estudi sí que revela una disminució de les sol·licituds de visites a especialistes i de proves diagnòstiques quan els metges tenen menys temps per cada pacient. Així, sembla que les reclamacions dels metges estan ben fonamentades en l’evidència empírica sobre el tema; menys temps per pacient es tradueix en menys temps per valorar la situació d’aquest pacient (com argumentava Òscar Pablos) i això sí que es tradueix en una reducció de la ‘qualitat’ de la visita que, efectivament, pot afectar la salut de les persones tractades.

És evident que si als pacients amb menor temps assignat se’ls sol·liciten menys proves diagnòstiques addicionals i menys visites a especialistes això pot acabar afectant la salut d’aquestes persones. Hi ha molta evidència sobre la importància de la detecció precoç (en qualsevol tipus de malalties) com un dels determinants principals tant de la durada de la recuperació com de les possibilitats de superar la malaltia. Tot i que no hi ha evidència empírica que 12 minuts sigui la xifra ideal, la meva impressió és que els metges de família tenen una idea bastant real dels problemes que comporta no dedicar prou temps a cada pacient i, si ells estimen que aquest temps ‘suficient’ són 12 minuts, sembla assenyat prendre’ls seriosament.

Els problemes de sobreassignació de pacients no es limiten a l’àmbit dels metges de família; diversos estudis acadèmics demostren que els efectes de la falta de personal en els serveis d’urgències hospitalàries es tradueixen en conseqüències negatives molt greus per als pacients que visiten aquests serveis: menys possibilitats de ser admesos com a pacients per procedir a l’examinació detallada i més taxes de readmissió durant els 30 dies següents a la sortida de l’hospital.    

Notícies relacionades

Vaga de metges, professors, estudiants i funcionaris a Catalunya | Directe

Les cinc claus de la vaga dels metges d'atenció primària

Per tant, les restriccions de personal tant en els serveis hospitalaris (sobretot els d’urgències) com als centres d’atenció primària clarament tenen un efecte sobre la salut dels pacients visitats. I això incumbeix a qualsevol de nosaltres, perquè, tot i que no tinguem problemes de salut en aquest moment, quan sorgeix algun símptoma de malaltia les condicions laborals del personal mèdic acabaran afectant les nostres probabilitats de recuperació.

Aquesta setmana també s’ha convocat vaga de professors, estudiants i bombers a Catalunya (igualment importants en la societat) i, amb un pressupost global limitat, les decisions a prendre són complicades.