¿Com s'ha de llegir el resultat andalús?

Els resultats de diumenge seran rellevants. Andalusia és la primera comunitat autònoma per la seva població i, a més, són l’aperitiu cobejat del gran afartament electoral del 2019.

Des de les primeres eleccions autonòmiques de 1981 sempre ha guanyat el PSOE perquè –malgrat els seus errors i l’escàndol dels ERO– es continua percebent com el partit d’Andalusia, cosa que indica que el seu principal contrincant –el PP, que ha governat Espanya 14 anys– no ha sabut connectar. A Andalusia tampoc sedueix un partit manat des de Madrid.

Sembla que aquesta vegada, tot i que una mica a la baixa, el PSOE tornarà a guanyar amb certa comoditat. Els sondejos li donen uns 40 escons (ara en té 47) i uns 15 escons d’avantatge sobre el segon. I en cap enquesta el total de la dreta arriba a la majoria absoluta de 55 diputats que el podria desallotjar del palau de San Telmo. Una altra cosa és que aSusana Díaz la formació del nou govern no li serà fàcil. Potser ha d’esperar a després de les eleccions europees i municipals del maig. Pedroguanyarà i Susana també (però menys).

El PP perdrà entre 6 i 10 diputats, de manera quePablo Casadotindrà molèsties, però com que, tot i que per poc, evitarà el ‘sorpasso’ de Ciutadans, podrà continuar liderant fins a les pròximes eleccions. Acaba d’arribar, el candidat era el deSorayai ha mostrat combativitat. Una altra cosa és que la seva estratègia de gir a la dreta per neutralitzar Vox (les enquestes li donen uns quatre escons) no sembla haver funcionat. ¿El seu gir ostentós a la dreta ha frenat Vox o, al contrari, l’ha alimentat? És una pregunta enverinada que es plantejarà allà diumenge a la nit.

Per la seva banda, Ciutadans millorarà els resultats. Aconseguirà una mica més del doble d’escons (fins a una vintena), però no aconseguirà superar el PP, o ho farà per molt poc. En tot cas, la batalla en el centredreta continuarà oberta. ¿Citadans ha de mirar a la dreta i abocar-se a robar electorat del PP o li convé consolidar una clientela centrista per després poder pactar amb el PP o amb el PSOE amb vocació de frontissa? ¿I, si aspirant a tot –liquidar el PP i heretar-lo–, no el mata i a més perd el centre? No hi ha resposta fàcil.

I tant el PP com Ciutadans hauran de mesurar si l’anticatalanisme –tan utilitzat a la campanya– és rendible no ja per guanyar titulars de premsa, sinó també eleccions. Segons els sondejos, la resposta és negativa. ¿I què s’ha de fer amb Vox? ¿És l’enemic mortal, o el molest competidor que et pot fer arribar al poder?

Notícies relacionades

Albert Rivera s'obre a parlar amb Vox a Andalusia

Si Rodríguez guanya, Iglesias perd

Podem estarà davant del seu etern dilema. ¿Ajudar i condicionar el PSOE, o fingir neutralitat –com va fer Pablo Iglesias el 2016– i apuntalar la dreta per debilitar el PSOE? Sembla que ara Iglesias ja sap que ha de coexistir amb Sánchez.

Si els sondejos encerten el resultat serà un aval –més valuós o menys– per a Pedro Sánchez. Si perd pocs diputats (menys dels dits d’una mà) se sentirà legitimat per viure a la Moncloa fins a la tardor del 2019. En un altre cas...