Preocupació per la baixa natalitat i els seus costos

Aquest dimecres, l’INE va publicar un resum dels resultats de l’Enquesta de Fecunditat del 2018. Em va cridar l’atenció que moltes de les dones que tenen menys fills dels desitjats al·leguen raons econòmiques, o laborals i de conciliació. La gran majoria de les 15.000 entrevistades creu que l’Estat hauria d’incentivar la natalitat, i els incentius més demandats són l’extensió dels permisos de maternitat i paternitat, més flexibilitat horària, i una assignació per fill menor a càrrec.

La taxa de fecunditat a Espanya (el nombre anual de nens nascuts per cada 1.000 dones) era de 37 el 2017. Després d’una caiguda persistent durant els anys 80 i 90, la fecunditat va augmentar entre el 1998 i el 2008, per tornar a caure des d’aleshores. Amb prou feines és necessari recordar que de la fecunditat d’avui depèn la mida de la població en edat de treballar de demà, cosa que afecta temes tan rellevants com la meva pensió i la seva.

¿Poden explicar els factors econòmics o les polítiques públiques l’evolució recent de la natalitat a Espanya?

Hi ha certa evidència que la natalitat es mou amb el cicle econòmic. En el cas d’Espanya, tot i que hi va haver èpoques de crisi i recuperació als anys 80 i 90, la taxa de fecunditat va caure de manera continuada durant les dues dècades. És veritat que la pujada en la natalitat entre el 1998 i el 2008 va coincidir amb un període de caiguda en la taxa d’atur i creixement econòmic, i que el canvi de tendència del 2008 va coincidir amb el començament de la crisi. No obstant, la taxa d’atur s’ha anat recuperant des del 2013, mentre que la fecunditat ha continuat caient.

¿I on són les polítiques públiques? ¿De veritat poden afectar les decisions de fecunditat? Per respondre a aquesta pregunta s’ha de recórrer a estudis més detallats, ja que les polítiques públiques se solen moure amb el cicle (les prestacions es tornen més generoses en èpoques d’expansió i es redueixen en períodes recessius),cosa que fa difícil separar el seu efecte del de les condicions econòmiques generals. Hi ha una certa evidència que allargar la baixa de maternitat pot fomentar la natalitat (amb dades d’Àustria o Alemanya), tot i que en altres països com Noruega no ha funcionat. D’altra banda, l’evidència disponible suggereix que estendre la baixa de paternitat no és efectiu a l’hora de promoure la fecunditat. Les prestacions monetàries per naixement o fill a càrrec sí que s’han demostrat efectives en alguns països (Canadà, Israel), tot i que els efectes són modestos.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

A Espanya, la introducció del xec-bebè el 2007 va ser seguida d’un augment en els naixements l’any següent, que es va revertir de seguida, mentre que és possible que la cancel·lació el 2010 accentués encara més la caiguda en la natalitat que ja s’observava des del 2009. No sembla, però, que els canvis en polítiques públiques puguin explicar la major part de la variació observada en el temps.

L’evolució futura de la natalitat a Espanya dependrà de la marxa de l’economia i de les polítiques públiques que s’implementin, però també de factors demogràfics i culturals. De moment, hi ha motius per preocupar-se, i l’evidència suggereix que, si l’Estat volgués revertir la tendència, el cost seria important.