Decisions valentes

En aquestes mateixes pàgines vaig escriure abans de l’estiu una columna sobre la decisió valenta i decent de l’Executiu de Pedro Sánchez de permetre l’arribada a un port espanyol del barco 'Aquarius' 'Aquarius' amb 600 immigrants a bord, seriosament en perill. Durant diversos dies Metges sense Fronteres va demanar ajuda i només va rebre silenci. Fins que Espanya es va posar dreta. Altres països europeus s’havien posat de perfil. Itàlia havia anat més enllà, fins i tot atacant verbalment els que fugen de l’horror i mostrant el camí de la ultradreta d’altres llocs. Aquell dia alguns vam pensar que Espanya havia de ser un país refugi i marcar la diferència. El Govern ho va fer. Per això resulta especialment decebedor el que ha passat aquesta setmana.

Tornada al punt zero de l’horror

Només cinc mesos després, el mateix Govern ha mirat cap a una altra banda quan el pesquer 'Nuestra Madre de Loreto' demanava ajudaNuestra Madre de Loreto' en aigües líbies perquè havia rescatat12 persones que necessitaven atenció. En aquesta ocasió la decència s’ha esfumat. L’Executiu ha preferit fer el que fan tot els altres, tancar els nostres ports i a més demanar-li al pesquer que torni els 12 refugiats a Líbia, al punt zero de l’horror, sota l’excusa que és "el port més pròxim". De res ha servit la insistència de les autoritats valencianes que han organitzat un pla d’acollida a l’espera del permís del Govern central. No ha arribat.

I ha hagut de ser, de nou, l’organització Proactiva Open Arms qui acudeixi a fer el rescatProactiva Open Arms. La tripulació del pesquer espanyol es va negar a abandonar els migrants a la seva sort . Els han cuidat. Han repartit el menjar que els quedava i la roba amb tots ells. I els han tranquil·litzat prometent-los que no els tornarien a Líbia. Pascual Durá, el capità, recordava l’altre dia a Onda Cero que el deure de rescat s’aplica a qualsevol embarcació al marge de races o nacionalitats. També explicava que a la seva família ja hi ha tradició en això dels rescats perquè el seu propi pare en va realitzar alguns en el passat en aquesta zona.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És un exercici necessari i dolorós confrontar el paper de la tripulació del 'Nuestra Madre de Loreto' i de Proactiva Open Arms davant el del Govern espanyol i les autoritats europees. Uns donant la cara i els altres amagant-se. Com sol dir Òscar Camps: o se salva una vida o es calla una mort.

Mentre escric, Camps em diu que demanaran una autorització per portar a port segur a aquestes 12 persones. Veurem què fa l’Executiu espanyol. Si accepta o dona la raó als qui van criticar la decisió d’acollir l’'Aquarius' perquè era postureig, però sobretot perquè vindrien més barcos amb més éssers humans esperant el mateix. Ningú va dir que fos fàcil. Ni que Espanya hagi d’assumir-ho sola. Però tampoc hauria de ser impossible demanar coherència als qui ens governen.