Demandes socials i divisió sindical

El malestar social per l’efecte de les retallades a Catalunya es va notar amb més força que mai en els últims anys la setmana passada. Per diversos motius. Han sortit, o han sigut convocats, sectors molt sensibles per a l’opinió pública, com els metges, bàsicament de l’assistència primària, i els docents. Als quals s’han afegit altres col·lectius amb fort impacte mediàtic a les seves accions, com els bombers, o que es mobilitzen amb més contundència que altres, com els estudiants. En la majoria de mitjans de comunicació s’han notat també les ganes de demostrar que a Catalunya hi ha vida més enllà del procés i les seves múltiples variants i això explica que la vaga general convocada al sector públic el 29 de novembre passat hagi aconseguit molta més repercussió que altres mobilitzacions que han tret més gent al carrer o han aconseguit que vagin molts menys funcionaris al seu lloc de treball.

És cert que es tractava, de fet, d’un primer plat d’un menú de protesta contra la inacció del Govern i aquesta era la novetat i la notícia. Però també és veritat que la divisió dels sindicats convocants d’aquestes accions pot restar-los efectivitat.

Les centrals majoritàries, CCOO i UGT, han convocat una altra vaga general al sector públic català per al 12 de desembre que ve. Se suposa que tenen més implantació que els que van anomenar també a l’atur general als mateixos empleats públics dijous passat. Moltes de les reivindicacions de les dues convocatòries són similars i l’objectiu de fons, la reversió de les retallades dels anys de crisi després d’una època de recuperació i abans que torni una altra recaiguda, és el mateix. Les estratègies sindicals poden ser molt respectables, però precisament als treballadors als que es crida a protestar públicament amb un cost notable en la seva nòmina, el que necessiten és que el cop que obligui a reaccionar al Govern sigui el més efectiu possible. I que es convoqui de forma dividida una vaga general sona a oxímoron, a una contradicció en si mateixa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La vaga general de dijous passat no va ser, ni de lluny, un èxit rotund dels que la van organitzar. La del 12 que ve, ja ho veurem. CCOO i UGT tenen més temps per promoure-la i el Govern també disposa d’una pròrroga per llançar-se a fer promeses de millores salarials, o, simplement, d’equiparar el tracte als empleats públics catalans amb el que reben en totes les altres autonomies dels seus respectius executius de la comunitat. Començant per complir la seva obligació de retornar les pagues extres del 2013 i el 2014.

Els sindicats haurien de reflexionar sobre l’efecte que produeix la seva falta d’unitat entre els treballadors quan l’objectiu està tan clar. Queda poc més d’una setmana perquè els carrers siguin un reflex de què és possible una demostració de força o de què la divisió sindical està allunyant a aquestes organitzacions dels que han de representar.