Miri com es manipula el llenguatge

Pensi un moment quin és l’autèntic significat d’expressions d’aparença inofensiva com a reajustament de plantilla (és a dir: acomiadaments); mobilitat exterior (o sigui, necessitat d’emigrar); reconversió industrial (que tradueix “en bonic” el tancament de fàbriques); incursió aèria, que és una forma més elegant d’al·ludir a bombardejos, o el cim de les paradoxes, creixement negatiu, expressió que les nostres autoritats econòmiques van utilitzar àmpliament per comunicar-nos amb “anestèsia lingüística” que en realitat l’economia espanyola estava en crisi. Totes aquestes –i moltes més– són exemples d’eufemismes interessats, maneres de maquillar la realitat a través de manipulacions lingüístiques. Són un procediment deliberat de confondre la ciutadania utilitzant expressions que, en el fons, no volen dir el que se suposa que diuen.

Donem per fet que és responsabilitat dels mitjans de comunicació advertir i denunciar l’ús per part dels poders fàctics d’expressions superposades com aquestes. Però per si de cas potser no sempre els mitjans estiguessin prou a l’aguait de com el poder deforma el llenguatge a la seva conveniència, convé que també nosaltres els ciutadans, amb freqüència les víctimes d’aquests usos enganyosos del llenguatge, sapiguem identificar quan estem davant d’un d’aquests eufemismes sospitosos. Si els sabem reconèixer, potser no ens colen tant.

Expressions aparentment innocents

Nicolás Sartorius dedica el seu últim i interessant llibre a revelar l’autèntic significat d’una col·lecció d’aquestes expressions. Inspirada per la seva lectura i per la conversa que vam mantenir a 'Todo es lenguage', del programa 'Gente Despierta', de RNE, li proposo a continuació que analitzem quatre operacions de manipulació comunicativa que serveixen per generar expressions aparentment innocents. Són aquestes:

Una operació consisteix a crear expressions del món econòmic que continguin termes –¡oh, sorpresa!– de l’àmbit religiós. 'Paradís fiscal’, 'miracle empresarial’ o 'inversors àngel’ són expressions altament suggerents perquè uneixen termes tècnics del món de l’economia (fiscalitat, empresa, inversió) amb paraules de l’esfera religiosa (paradís, miracle, àngels), fet que proporciona una aura sobrenatural a l’activitat econòmica i als seus protagonistes (gurus, oracles i altres màsters de l’univers).

També es pot dotar amb propietats humanes a objectes inanimats. Així, 'armes intel·ligents’, 'cotxe autònom’ o 'algoritme personalitzat’ són denominacions que permeten insuflar ànima, intel·ligència o sensibilitat a artefactes que interessa humanitzar.

Una altra operació de creació d’eufemismes consisteix a presentar desastres causats per humans com si fossin fenòmens inevitables de la naturalesa. Quan es va destapar l’estafa especulativa d’abast mundial, es va dir que “havia esclatat la crisi econòmica”. D’una banda, es tractava d’una expressió econòmica construïda sobre el record d’una expressió bèl·lica (“ha esclatat la guerra”), que ens començava a preparar per a la carestia dels “temps de guerra” per venir. D’altra banda, i això és el més interessant, ocultava la responsabilitat de la mala praxi dels professionals del món especulatiu, perquè presentava l’esclat del sistema financer com si fos el d’una tempesta, un fenomen meteorològic natural aliè a la voluntat dels éssers humans.

Culpar el ciutadà

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Més: construir expressions exculpatòries per a un grup concret de responsables utilitzant el pronom nosaltres, que generalitza la culpa. Malgrat que tots els analistes van fer responsables de la crisi mundial els grans especuladors, alguns comunicadors influents van transmetre de manera viral expressions maquiavèl·liques que culpaven d’allò que estava passant els ciutadans, perquè “(nosaltres) vivíem per sobre de les nostres possibilitats” i “(nosaltres) teníem un Estat de benestar que ja no podíem permetre’ns”. Per art de màgia comunicativa, els ciutadans érem ara els responsables de l’enfonsament del sistema financer, per la qual cosa mereixíem el càstig de les retallades en la sanitat i l’educació que el nostre abús feia imperiosament necessàries.

Aquestes quatre operacions de manipulació comunicativa són només una reduïda mostra de com cert poder vol apropiar-se no només de l’economia, la justícia i els mitjans de comunicació, sinó també del llenguatge dels ciutadans, que és tant com dir que volen apropiar-se del nostre pensament.