Lliçons andaluses

Andalusia ens ha deixat estupefactes. El feu històric del PSOE, 36 anys de govern socialista, el seu principal graner de vots a Espanya, fonamentals per mantenir el partit a la Moncloa, ha sigut superat en vots per la dreta. Una dreta fragmentada en tres forces polítiques i amb un partit clarament ultradretà, Vox, que entra per primera vegada en un Parlament espanyol amb 12 escons. ¿Algú haurà d’explicar per què en tres anys, Vox ha passat de tenir un 0,5% de vots a tot Espanya al 10% de vots només a Andalusia?

La dreta suma 59 escons, quatre més que la majoria absoluta necessària per governar. Tot i que el PSOE ha guanyat les eleccions, no suma amb l’única força política a la seva esquerra, Endavant Andalusia, per retenir el govern. No hi ha més suma que la dreta i sembla altament improbable que PP i Cs desaprofitin la possibilitat de desallotjar els socialistes de San Telmo, i no els tremolarà el pols a l’abraçar Vox. Fins a quatre vegades va preguntar Susana Díaz en l’últim debat electoral si el PP i Cs pactarien amb Vox per fer-la fora del govern, un dubte que s’ha revelat profètic, tot i que cap enquesta ho anticipava. Per cert, en el debat no li van respondre.

La desfeta ha sigut monumental i ha d’haver generat atacs de pànic a les seus socialistes de tot Espanya, i un nou mal de cap a Pedro Sánchez, del qual Susana Díaz sembla ser la seva Nèmesi. Fa poc més d’un any, la líder andalusa era l’esperança blanca del socialisme espanyol, i ara haurà d’administrar el pitjor fracàs que és perdre havent guanyat. En l’amarg discurs de la seva nit electoral encara va fer un últim intent d’evitar al desastre al fer una crida als “partits constitucionalistes” per frenar l’extrema dreta, però el PP i Cs no estan per la feina.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

El PP pot governar Andalusia amb el pitjor resultat de la seva història i Juanma Moreno Bonilla pot ser el president autonòmic menys apreciat pel líder del seu partit, però el poder és un poderós aglutinant. Pablo Casado es posava a prova a Andalusia després de la renovació per la marxa de Rajoy, i per això va fer seva la campanya desplaçant un candidat ‘sorayista’, Moreno Bonilla, que d’haver fracassat tindria avui els dies comptats. A Casado li ha sortit bé la jugada, malgrat que el PP perd 7 escons, té l’alè de Ciutadans al clatell i ha d’abraçar-se a Vox, amb qui ha entrat en dura competència pel vot més ultraconservador, demostrant que el debat territorial i essencialista és més efectiu a les urnes que qualsevol altra demanda social.

L’esquerra haurà de fer una reflexió profunda d’aquests resultats. El desgast del PSOE no ha sigut capitalitzat per l’esquerra d’Endavant Andalusia i els ha penalitzat igualment l’abstenció. Males notícies per a Podem a Espanya, la tendència a la baixa del qual es confirma amb aquest resultat. Si les eleccions andaluses eren un ‘estrès test’ per a la política espanyola, haurem d’extreure moltes lliçons i persisteix la incògnita. ¿Es precipitarà l’avenç electoral o s’intentarà guanyar temps?