Andalusia, a la dreta amb l'extrema dreta

Els col·legis electorals van tancar i es van obrir les urnes. Recompte en suspens,aquest 2 de desembre, amb un resultat quees descriu com un terratrèmol polític. Guanyen les dretes: al PP (26 escons, bon resultat, fins i tot perdent-ne 7) i a Ciutadans (21, pujant-ne 12 sobre els que ja tenia) se’ls suma l’empenta de la ultradreta de Vox, que entra al Parlament andalús amb 12 diputats. I revers: hecatombe de l’esquerra. Tot i que el PSOE sigui el partit més votat, és perdedor alquedar-se amb 33 escons, dels 47 que tenia. I Endavant Andalusia va anar cap enrere: va perdre tres escons dels que sumaven Podem i IU i n’obté 17.

Una clau important per entendre aquests resultats és l’abstenció, incrementada en un 4 %. És abstenció entre electors de les esquerres. No només entre abstencionistes, sinó fins i tot entre els qui han votat és fàcil trobar andaluses i andalusos que reconeixen haver viscut una campanya electoral sense entusiasme. Discursos continuistes, propostes inconnexes, cares molt repetides han sigut factors que han influït en un estat d’ànim que, en el fons, acusa cansament i falta de credibilitat en els partits que es presentaven per l’esquerra.

Formava part del que es preveia que el PSOE, fins i tot passant conflictes, continués sent la primera força amb la possibilitat de formar govern, malgrat el desgast de dècades al capdavant de la comunitatsense una renovació a fons. Aquesta previsió es mostra trencada.  Ni tan sols ha funcionat, com en altres ocasions, una xarxa de clients que ningú nega o la por a una dreta que provocava desconfiança sobremantenir els serveis socialsde què, tot i el seu deteriorament, gaudeix la població.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La novetat ha vingut per la dreta, sense que per a la mateixa hagi sigut obstacle la pugna entre partits que per aquest costat s’han disputat el vot. El PP resisteix al capdavant, per la qual cosa alimenta esperança que el seu candidat ostenti la presidència de la Junta. Ciutadans, partit a l’alça, haurà de decidir el seu suport, que és probable que li suposi una notable cura d’humilitat –no es veu el PP en aquesta tessitura–. I els populars i la militància de Ciutadans hauran de veure què fan, si volen el canvi a Andalusia, posant al seu costat Vox, amb la seva proclivitat feixista,el seu inocultable discurs xenòfob i antifeminista,i un espanyolisme tan indigerible que renega de tot europeisme. Però, en fi, fins i tot un gripau ben adobat és comestible. Al cap i a la fi, és el discurs extrem al voltant de la pàtria en perill o a la suposada amenaça d’una immigració massiva el que ha arrossegat els que diuen ser de centredreta a coquetejar amb la ultradreta. Sabem de l’habilitat de les dretes per aparcar divergències i prioritzar interessos comuns.

Reversos: a Pedro Sánchez se li ha complicat el panorama electoral. Però no és això el més greu. Les expectatives que s’obren per a la dreta posen més difícil la sortida a la crisi de l’Estat. El federalisme plurinacional s’allunya i a Catalunya se sentirà. És inajornablel’autocrítica de les esquerres.