LA CLAU
El vot 'clickbait'
L'extrema dreta pesca vots del cinisme dels partits tradicionals i del sensacionalisme dels mitjans
vox
L’extrema dreta ha sacsejat el mapa polític andalús. El més fàcil és vincular-ho a l’independentisme català o al franquisme latent en la societat espanyola. La realitat sempre és més complexa. D’entrada perquè l’absència de l’extrema dreta als parlaments espanyols era fins diumenge una anomalia si observem el mapa d’Europa. Buscar, doncs, causes internes amaga una certa irresponsabilitat. El que és més difícil és determinar per quines raons els votants tornen a optar per l’extrema dreta malgrat la seva estigmatització intel·lectual i política. Apuntem algunes hipòtesis en forma de preguntes: ¿La irrupció de Vox té alguna cosa a veure amb el tarannà de Susana Díaz, aquests brots d’autoritarisme i de cinisme que va exhibir en les setmanes prèvies a les primàries del PSOE? ¿Quin pes han tingut en el sentit del vot les 'fake news' que ha publicat la premsa suposadament seriosa sobre el ‘cas dels ERO’ de Chaves i Griñán? ¿Fins a quin punt els antics mecenes de Luis Bárcenas ho estan sent ara de Santiago Abascal? Tots atien el fantasma de l’extrema dreta, però ningú vol fer-se responsable de la seva materialització.
Abascal pesca vots amb els mateixos mètodes amb què Eduardo Inda pesca clics en els mitjans digitals. Una poció de mitges veritats, exageracions, porqueria de les clavegueres de l’estat i estímuls alsinstints més bàsics. Segur que Vox ha estimulat antics abstencionistes nostàlgics del franquisme. I els temorosos que creuen que un dia els independentistes aixecaran un filat, tal com anuncia cada dia Jiménez Losantos. Però també desencisats convençuts que la banca es passeja pel Suprem, tal com s’explica a les xarxes socials però també als mitjans sensacionalistes.L’extrema dreta creix quan li surt bé el 'catch all', el tot s’hi val per fer-se amb la representació del "poble" i iniciar la “reconquesta”. Amb tot, entrem en una altra anomalia, com la que suposa que els socis espanyols de Merkel i de Macron facin amb tota naturalitat el que mai farien els seus correligionaris: pactar amb l’extrema dreta com si fos el més normal de món.