Vox explicat als nens

Què és racisme? M’ho va preguntar per primer cop la meva filla diumenge passat  i li vaig contestar que és creure que una persona és inferior pel simple fet de tenir un color de pell diferent, unes faccions diferents o haver nascut en un altre país. I què vol dir inferior? Doncs que la persona en qüestió és menys de tot: menys guapa, menys bona, menys intel·ligent, menys persona. Però tu vas venir d’un altre país i no ets “inferior”. I és clar perquè el racisme és absurd, no té cap lògica. De la mateixa manera que no té lògica el masclisme, que considera que són les dones les inferiors als homes. Ja ho veus, filla, són mentides, mentides dels qui necessiten sentir-se superiors i per això s’inventen categories per situar-se per damunt dels altres.

Notícies relacionades

¿Què és Vox? El seu programa electoral en 10 claus

Les vísceres com a arma política

Explicar el racisme i el masclisme als nens és relativament fàcil, la majoria ho veuen de seguida que és una postura sense sentit però explicar-los el que va passar diumenge a Andalusia ja és una tasca més complicada. ¿Com pot ser que entri a un parlament autonòmic un partit polític que té entre els seus principals eixos programàtics acabar amb els parlaments autonòmics? ¿Com es pot defensar que es farà complir l’ordre constitucional, que estableix, entre altres coses, l’estat autonòmic amb els seus corresponents Estatuts i competències pròpies, i alhora prometre que se suspendrà l’autonomia de Catalunya però també es traurà la gestió de sanitat i educació a totes les comunitats? ¿Com es pot defensar l’expulsió immediata de tots els imams que menyspreen a les dones i alhora voler acabar amb allò que anomenen “ideologia de gènere”, derogant la Llei contra la Violència de Gènere i eliminant les quotes de la política? Y el que és encara més difícil d’explicar: ¿com pot ser que hi hagi gairebé 400.000 persones que combreguin amb el cúmul de contradiccions que és el programa de Vox?

Haurem d’explicar als nens que les democràcies tenen febleses, una de les quals és que hi puguin participar aquells que la volen destruir. I que les mentides, tot i ser absurdes i evidents, explicades mil vegades, ara a través de les xarxes i les notícies falses, potents instruments d’alienació massiva, poden arribar a semblar veritat. Que els qui tenen por se les creuen, aquestes mentides. Creuen que les dones són en realitat els botxins que volen sotmetre els homes tot i que siguin elles les assassinades, maltractades, mal pagades, relegades a un segon lloc. Els fan més por els nens que sobreviuen a la travessia fugint de la guerra que no pas els cadàvers que floten en el Mediterrani, els morts no els semblen amenaçadors perquè no s’han imaginat mai que podrien ser ells els ofegats per la violència i la fam. Han perdut la memòria de quan van ser ells els qui se n’anaven amb una maleta. Han oblidat els seus orígens i per això no es poden emmirallar en l’altre. O potser sí i per això tenen tanta por i per això necessiten una ideologia aparentment forta on arrecerar-se.