La hipocresia del consumidor

S’acosten les festes... i la marató de comprar regals! Quines variables consideres per fer les compres? Quin es el teu punt de partida? Potser el preu (no passar-me de X euros)?, potser les novetats (la darrera joguina que ha sortit)?, clàssics (perfum, mitjons, pijama...)? Alguna vegada posem com a primer atribut alhora de filtrar en la nostra recerca, el que sigui un producte o servei amb algun aspecte social?.

La major part de nosaltres ens considerem ciutadans/consumidors responsables i ètics, ja sigui perquè reciclem; o perquè duem joguines a la Creu Roja per Nadal; o perquè boicotegem amb “no consum” a les grans multinacionals quan duen a terme polítiques que vulneren drets de grups d’interès més desprotegits (comunitats de països en vies de desenvolupament); o com no, quan ens queixem perquè considerem que els productes que ens venen son poc saludables... tot té oli de palma! Pobres criatures!.

Un directiu d’una multinacional de productes de gran consum em comentava que quan inverteixen en I+D a fi de millorar el nivell de l’atribut “saludable” (per exemple disminuint nivells de sucre), a voltes es veuen obligats a retirar el nou producte del mercat i tornar a oferir l'opció antiga, davant les queixes del consumidors en relació al “gust” del nou producte. El mateix consumidor que tant exigeix, no es capaç de fer cap mena de sacrifici pensant en els beneficis a llarg termini i prioritzant sempre atributs generadors de satisfacció immediata.

I quan decidim posar-nos la cara d’ètics, per què ho som en relació a algunes coses i no d’altres?... exigim ètica a empreses de gran consum (potser perquè és fàcil canviar de marca en productes de conveniència), però en canvi ningú es planteja, per altres tipus de compra com ara en una joia, com s’ha extret l’or o la plata de la que està feta; com tampoc ens qüestionem quants litres d’aigua es necessiten per fer uns simples texans. Per tant, tota l’ètica que despleguem sembla més conseqüència d’una inèrcia i no pas d’una consciencia real aplicable a nivell general. Potser sí que culturalment, hem avançat una mica en aquests aspectes, però encara ens queda un llarg camí per aconseguir nivells en valors culturals que implicarien una major consciencia social (Hofstede).   

En una de les classes de marketing de la universitat, vàrem convidar a dues emprenedores que treballen amb valors ètics: l’Emilie Bliguet, dissenyadora de joies fairmined (certificació de mineria responsable)  i la Nuria de Back to Eco, qui impulsa una marca d’ accessoris on tot s’elabora a partir de texà reciclat. En ambdós casos, part important de la seva clientela son estrangers, gent procedent de països amb cultures que valoren (i per tant paguen) per productes responsables.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La Nuria assenyala com a problema el fet d’associar el terme “reciclatge” amb productes de “menor valor,” amb la conseqüència de que el consumidor no està disposat a pagar determinats nivells de preus. Per contra, la tendència actual en països amb mes consciencia social, l’anomenat upcycling, implica afegir al reciclatge altres atributs de posicionament, com ara un estil creatiu, permetent a la oferta responsable, ser competitiva.  

Amb tot plegat, no estaria malament que, en aquestes dates tan especials, féssim una petita reflexió i penséssim si el proper tió i reis seran més socials que mai!