Crida republicana als socialistes catalans

Deia José María Aznar que VOX, el PP i Cs ocupaven el centredreta espanyol i que el PSOE no era una força constitucionalista. Aquesta afirmació és la conseqüència política del discurs del Rei del 3 d’octubre del 2017, buscant la legitimitat que va obtenir el seu pare amb el discurs que va pronunciar el 23F després de l’intent del cop d’Estat.

Les recents enquestes indiquen que per al 70% d’Espanya el Rei és de dreta o d’extrema dreta (davant l’1,6% que el considera d’esquerres i l’escàs 8,4% que el considera de centre). És el Rei, en definitiva, de les forces assenyalades per Aznar que avui assetgen el Govern de Pedro Sánchez i la majoria parlamentària del Congrés.

Avançar en la nova aposta de país

El Rei va trencar amb la seva posició de neutralitat i és avui un obstacle insalvable per al diàleg i la regeneració democràtica. Davant d’aquesta deriva és necessari que les forces que compartim el llegat del catalanisme popular avancem juntes per obrir una nova etapa.

El Govern del PSOE s’assenta sobre una majoria republicana i plurinacional. La clau avui està en el fet de cooperar per fer avançar la nova aposta de país. Bloquejar el debat i l’acció política en les qüestions d’Estat és perdre la iniciativa política.

El Govern de Pedro Sánchez té una majoria feble. No per cap episodi de tensió que hagi hagut al Congrés, sinó perquè el rebuig del PP no pot ser el que cohesioni una majoria de país. Fa falta una aposta política que permeti construir majories a Espanya.

Probablement el valor de Pasqual Maragall va ser precisament la seva lucidesa a l’hora d’entendre els reptes polítics del seu temps. El fet d’assumir que la Transició s’havia esgotat i que des de Catalunya es podia impulsar una nova etapa d’avenç i de modernització.

No s’entén la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero sense la iniciativa de Maragall, que no s’explica sinó com la voluntat de trencar l’immobilisme del pacte constitucional.

Dos elements van ser centrals en la crisi del projecte: la incapacitat d’avançar en el reconeixement nacional de Catalunya i la capitulació davant de les polítiques d’austeritat. En el segon cas, la majoria conservadora del TC va trencar el diàleg entre institucions i va situar la Constitució com un mur que impedeix avançar en el reconeixement nacional i social.

Toca, doncs, reconstruir per avançar. Avui, el republicanisme és l’única via capaç de construir una proposta de país capaç d’incloure Catalunya i de liderar una nova etapa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És necessari que el socialisme català no posi l’excusa de ser la delegació del Govern a Catalunya i acompanyi també l’aposta per un diàleg de majories. Un primer pas hauria de ser instar el Govern de l’Estat a retirar el recurs davant del Tribunal Constitucional per la declaració de Catalunya apostant per una república com a model d’Estat. Retirar-lo seria obrir la possibilitat de cooperar i dialogar sobre una proposta de país conjunta.

Avui, que és clara i notòria la necessitat de desbloquejar Catalunya i reprendre la iniciativa, és necessari que les forces que ens reconeixem en el llegat del catalanisme popular ens trobem allà on sempre vam ser: en la voluntat d’agafar impuls per canviar Catalunya i obrir una etapa de drets i llibertats a Espanya.