Mals temps per a la política

Fa dues setmanes l'economia alemanya va dispensar un ensurt a l'eurozona. Les xifres de creixement del tercer trimestre de la locomotora alemanya van mostrar una contracció del 0,2%, davant l'expansió del 0,5% dels tres mesos anteriors. Es tracta del primer retrocés del PIB que pateix Alemanya des del primer trimestre del 2015, un avís a navegants per a la resta de les economies, ja que quan Alemanya esternuda, és ben sabut que Europa es refreda.

La contracció de l'economia alemanya s'explica per la caiguda de les exportacions de les seves empreses en el context de la guerra comercial desencadenada pels EUA. I no és l'únic indicador de desacceleració de l'economia europea, un continent que basa el seu creixement en el mercat intern de 500 milions de persones, però també en les relacions comercials amb la resta del planeta. Així, l'OCDE ha rebaixat el creixement per a l'eurozona, que preveu ara que tancarà el 2018 amb una alça de l'1,9%, que disminuirà a l'1,8% l'any que ve, i fins a l'1,6% el 2020.

Les principals institucions d'anàlisi mantenen un consens sobre la desacceleració de l'economia europea i afirmen que la causa principal és la inestabilitat política. Un termòmetre molt més pedestre consisteix a preguntar-ho als empresaris. Les empreses reconeixen que no esperen augments del consum per al 2019, que no pensen a augmentar la plantilla, sinó més aviat el contrari, i que no han dissenyat pressupostos expansius "pel que pugui passar".

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb aquest "el que pugui passar" es refereixen al que passi amb el 'brexit', amb les guerres comercials impulsades per Trump, i amb la deriva de les principals economies europees amb Itàlia en mans dels populistes, França amb un president en declivi i Alemanya sense el lideratge d'Angela Merkel.

Les crisis polítiques europees tenen el seu origen en la mala gestió que els polítics han fet de la crisi econòmica. I paradoxalment, aquests moviments populistes són els que amenacen l'estabilitat política i poden desencadenar una altra crisi econòmica. Amb la conseqüència que menys creixement i més atur alimentarien precisament els populismes que es nodreixen de la frustració. Mals temps per a la política i per a la democràcia.