¿I la reacció de l'esquerra?

Com la van elogiar tant i després la van injuriar, qualsevol cosa que s’escrigui de la Constitució et posa en una casella o en una altra, que no està el pati per a matisos. En realitat, et posen en una casella o en una altra diguis el que diguis sobre qualsevol assumpte del que es pugui dir. Serà això la maduresa: que Twitter hagi sortit de Twitter i estigui ara a tot arreu. Amb el pas dels anys, en fi, aquí estem, després d’una transformació democràtica innegable i enmig de tots els riscos, amb una pulsió extremista que recorre Europa i que ha entrat a Espanya per la seva comunitat més poblada. Andalusia no és l’excepció; Andalusia ha sigut la primera. Nous temps sense centres, amb els partits empenyent cap als costats. L’única democràcia europea sense ultradreta és Portugal, on governa una aliança d’esquerres.

A l’esquerra espanyola li toca, de fet, la pitjor part, que consisteix a posar-se a pensar. Després que fallessin en el diagnòstic i no el veiessin venir -senyal de la pugna que han perdut-, s’esperaria de les executives del PSOE i de Podem que es dediquessin a la reflexió de fons, tot i que els pugui la bilis entre companys de files. A l’esquerra que acabava de pactar uns Pressupostos i que es va veure de sobte a la Moncloa se li acaba de presentar la pregunta que decidirà si Espanya s’homologa a Europa també en això, que el PSOE acabi com molts dels seus socis socialdemòcrates. ¿Quines opcions té, amb la política en les seves cotes baixes?

¿Com es posarà a actuar ara si han votat ja els andalusos, si les mobilitzacions arriben tard? ¿Com explicaran les seves polítiques si no creu ningú en els polítics? ¿Com diran que Espanya pot mantenir-se sense ultradreta si la majoria dels veïns ja la tenen? ¿Com combatran la xenofòbia amb les dades si les dades ara són líquides, que d’això anava la postveritat? ¿Com emocionaran si han canviat el carisma per la telegènia? ¿Com il·lusionaran si s’ha estès el desencant? ¿Com traslladaran els seus missatges en grans mítings quan el que ara es porta són les xarxes socials, en què val el mateix el criteri d’una catedràtica que d’un 'influencer'? ¿Com es posaran a predicar sobre ideologies si les ideologies van morir?

Un combat difícil

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquestes dificultats presenta el context 40 anys després i, malgrat tot, no tenen més remei que afrontar-los per sobreviure. Per exposar-ho en llenguatge èpic, es podria dir que els queda un combat difícil. Per dir-ho de la manera més plana, el que els queda és la política. Així l’anomenaven abans, en aquells temps de transició tan injuriats que, en realitat, eren pitjors. Pitjors en tot.

El PP interpreta que és el seu moment: anuncia un discurs 'pota negra' i la tornada a les essències. Pablo Casado prepara una convenció ideològica i José María Aznar assenyala el camí. El PP té una estratègia i Albert Rivera té sondejos. Pablo Iglesias fa una crida a la manifestació. ¿Quin és el debat ideològic que ofereix Pedro Sánchez? De moment, un tuit i una entrevista a la tele. L’únic que s’ha escoltat del secretari general del PSOE és que la culpa va ser de l’abstenció. La pregunta continua vigent: ¿com pensa reaccionar a l’avenç reaccionari?