Dades davant mentides

És curiosa la insistència d’alguns davant de la realitat. Una de les frases més repetides de Vox durant la campanya electoral andalusa, i també després dels comicis, té a veure amb la violència de gènere i els immigrantsimmigrants. Fan trampes amb les dades en un clar intent per ajuntar dos conceptes per pescar vots en territoris i temes sensibles. "A Espanya les dones han sigut assassinades majoritàriament en mans d’estrangers", assegura el president de Vox i també el seu secretari general.

Les dades diuen el contrari. Si mirem cap enrere veiem clarament que no és així. En els últims anys sempre la majoria dels assassinats per violència masclista els han comès homes nascuts a Espanya (el 2017, el 66,7% d’ells eren espanyols; el 2016, el 65,3% i, per exemple, el 2015, va ser del 73,3%).

Missatges que calen

Santiago Abascal anava un pas més enllà en l’entrevista de Telecinco. Es va centrar en les 43 dones assassinades aquest any en mans de les seves parelles o exparelles per parlar també d’estrangers. D’elles, 26 van ser assassinades per espanyols i 17 per homes d’altres països.

És evident per què Vox utilitza aquests arguments. Segurament porten en el seu programa l’eliminació de la llei de la violència de gènere o proposen la construcció d’un mur perquè han detectat que el missatge cala. A Almeria van ser els dos temes més comentats pel candidat del partit, segons l’informe realitzat per Graphex a cada una de les províncies. Allà Vox ha aconseguit més del 17% del vots.

Notícies relacionades

Vox cultiva vots en plataformes de les forces de seguretat i de l'Exèrcit

L'empremta de Vox a Catalunya

Als periodistes ens toca rebatre les mentides. Tenim eines per fer-ho. Però ens equivocarem si només combatem les que venen d’un costat, Vox en aquest cas. Aquest partit ha begut també dels errors dels altres. Afirmar que a Andalusia hi ha uns 400.000 votants feixistes és no voler veure la realitat. Afirmar que els mitjans han ajudat a pujar aquesta opció és posar-se una bena als ulls. L’ona de malestar que recorre el Regne Unit, el Brasil, França i Itàlia ha arribat a Espanya. Aquí Vox ha eliminat la premsa com a mitjancera i han utilitzat la comunicació directa de les xarxes socials a l’estil de Donald TrumpDonald Trump o Jair Bolsonaro.

A cada país, els periodistes han afrontat de maneres molt diferents el fenomen: ignorant-lo, anant al xoc, com un partit més, minimitzant-lo i fins i tot rient-li les gràcies. I el resultat ha sigut el mateix perquè el malestar és al carrer. Als Estats Units s’ha obert a més un debat en la professió sobre si s’ha d’utilitzar la paraula 'mentida' quan els polítics utilitzen arguments falsos, perquè resulta molt agressiu i perquè els registres de Trump deixen els altres en bon lloc. Jo soc partidària dedir les coses pel seu nom, afecti qui afecti. Però, sobretot, de poder demostrar que el qualificatiu l’avalen les dades.