¿Què vol Trump i què vol la Xina?

En la seva recent visita a Espanya, el President de la Xina, Xi Jinping, va fer una calorosa defensa del lliure comerç, davant el proteccionisme comercial del que fa gala el president nord-americà, Donald Trump. La premsa espanyola, almenys una part important d’aquesta, va elogiar la bona voluntat xinesa, sobretot davant de la possibilitat de tancar acords comercials de lliure comerç amb el nostre país.

La interpretació que molts fan de la guerra comercial iniciada per Trump és que es tracta d’un intent desesperat de frenar el dèficit comercial exterior nord-americà i, en particular, el dèficit amb la Xina, salvant de la decadència econòmica un percentatge alt de ciutadans americans. Pretensió que no té gaire fonament, d’acord amb el que diu l’economia: tots sortim perdent amb una política proteccionista i, sobretot, els que teòricament se n’haurien de beneficiar, com els treballadors de les indústries castigades per les importacions xineses. Trump ha d’estar boig o, almenys, està mal aconsellat pels economistes del seu equip.

Evitar que la Xina sigui la primera potència mundial

Però em sembla més probable que el proteccionisme nord-americà no vagi dirigit a defensar directament la seva indústria automobilística o tèxtil, sinó a provar d’evitar que la Xina es converteixi en la primera potència mundial en un termini breu. Les tarifes imposades als productes xinesos no van dirigides tant als sectors de mà d’obra barata, com a les indústries intensives en tecnologia, i van acompanyades d’altres mesures, com la creació a obstacles a la compra d’empreses de tecnologia avançada pel capital xinès.

¿Tindran èxit? Ho dubto, perquè la Xina té una idea molt clara del que vol, i l’intent americà arriba tard. Fa uns anys, la Xina era el país de mà d’obra barata per excel·lència, i rebia els inversors estrangers amb grans facilitats. Avui hi ha ja molts països amb costos salarials menors que els xinesos. Les seves inversions s’estan diversificant i ja no produeixen articles copiats de baixa qualitat; continuen copiant, però competeixen, cada vegada més, en altres productes. Encara no estan en el punt àlgid, però la velocitat amb què estan formant a les noves generacions suggereix que és només qüestió de temps.

Aquesta mateixa estratègia s’aprecia en la resposta de la Xina a la guerra comercial declarada pels Estats Units. A les primeres tarifes americanes, va respondre amb noves tarifes xineses. Però ara està més ben enfocada. El primer impacte de la guerra comercial pot ser una recessió, per la caiguda de vendes a l’exterior; el govern xinès es proposa combatre-la amb una política monetària expansiva i amb mesures fiscals per frenar les pèrdues dels exportadors.

La pèrdua del mercat nord-americà

El segon impacte és la pèrdua del mercat nord-americà; el govern xinès prova de compensar-lo amb aliances que li permetin créixer en altres mercats, sobretot a Europa. En la seva visita a Espanya, el president xinès va ser clar: “Volem més relacions amb Europa, i Espanya serà la porta d’entrada”, tant per vendre els seus productes aquí, com per tenir accés a bones tecnologies a Europa. I això ens porta a la tercera peça de l’estratègia xinesa: s’ha d’accelerar el progrés tecnològic intern, comprant companyies fora –i d’això ja en tenim unes quantes experiències al nostre país.

Si el que dic en els paràgrafs anteriors és veritat, no estem davant d’una guerra comercial tradicional. Va començar sent-ho: et pujo els aranzels d’això..., doncs jo et pujo els d’allò... Això era baralla de pati d’escola. El que veiem ara és més seriós. I el que és al darrere no és tant una concepció, proteccionista o liberal, del comerç exterior, sinó una qüestió de potència econòmica i, per tant, política i militar.

Notícies relacionades

La Xina carrega contra la detenció de Meng a través de la seva premsa oficial

Escac al gegant asiàtic en la guerra tecnològica

Sí, ja sé que als meus lectors els importa el que passa a la Xina, però no gaire. Per això, permetin-me que tregui algunes morals per al nostre país. ¿Tenim un projecte per al nostre futur, com sembla que tenen els xinesos? ¿Hem creat una estratègia capaç de portar-nos de la nostra situació actual a una altra de millor en el futur? Els nostres dirigents estan implicats en batalles curtterministes, mentre que el Govern xinès no depèn d’unes eleccions periòdiques. Però jo em pregunto si no hi haurà líders al nostre país que siguin capaços de dir-nos per on hem d’anar. ¡Ah!, i quan negociem amb la Xina, no oblidem que ells sí que tenen estratègia a llarg termini; nosaltres, no; i els nostres socis europeus, pel que es veu, tampoc, i la de Trump no sembla atractiva. ¿Amb qui jugarem?